segunda-feira, 18 de janeiro de 2010
Falso amigo
Alfeno, squecido i falso pa ls que te son lhiales,
Yá an nada tenes pena, á sou cruel, de tou doce amiguico?
Yá me deixas, yá nun tenes dúbedas an me anganhar, sou malbado?
Mira que las pulhices de ls homes mintirosos nun le gústan als de ls cielos;
Mas tu nun fais causo i deixas-me, cuitadico de mi, antre zgrácias.
Ai, quei puoden fazer ls homes, diç-me, an quien puoden cunfiar?
Ye berdade, tu mandabas-me atregar-te la mie alma, malbado, me
Lhebando até l amor, cumo se todo fúran certezas.
Agora bás-te ambora de mi i que to las tues palabras i feitos
Los lhieben ls aires i las delgeiras nubres.
Se tu te squeciste, al menos ls diuses te lhémbren, lhembre-te la fé,
La que fazerá cun que, de agora an delantre, te arrependas de l que faziste.
Catulo, Poemas, 30
[An lahtin
Alfene immemor atque unanimis false sodalibus,
Iam te nil miseret, dure, tui dulcis amiculi?
Iam me prodere, iam non dubitas fallere, perfide?
Nec facta impia fallacum hominum caelicolis placent;
Quae tu neglegis ac me miserum deseris in malis.
Eheu quid faciant hominess, cuiue habeant fidem?
Certe tute iubebas animam tradere, inique, me
Inducens in amorem, quasi tuta omnia mi forent.
Idem nunc retrahis te. Ac tua dicta omnia factaque
Uentos irrita ferre ac nebulas aereas sinis.
Si tu oblitus es, at dei meminerunt, meminit fides,
Quae te ut paeniteat postmodo facti faciet tui.
Catuli Carmina, 30]
domingo, 17 de janeiro de 2010
La casa heipotecada
Al assopro stá spuosta nin de l Fabónio
Nin de l anrabiado Bóreas ou de l Afeliota,
Mas al de quinze mil i duzientos sestércios.
Á, que aire hourrible i pestilento!
Catulo, Poemas, 26
Furi, uillula uostra non ad Austri
Flatus opposita est neque ad Fauoni
Nec saeui Boreae aut Apheliotae,
Verum ad milia quindecim et ducentos.
O uentum horribilem atque pestilentem!
Catuli Carmina, 26
sábado, 16 de janeiro de 2010
la fertuna de Fúrio
Nien chizmes, nien aranhones, nien lhume,
Mas tenes pai i madrasta, de quien
Ls dientes até piedras son capazes de comer.
Ye buono para ti bibires cun tou pai
I cula traba que ye la mulhier de tou pai.
Nun ye admirança, puis stais todos de buona salude
Fazeis bien la digeston, a nada teneis miedo,
Nien a fuogos, nien a fuortes sbarrulhos,
Nien a cousas malas, nien a anganhos de beneno,
Nien a outros causos peligrosos.
I teneis ls cuorpos mais secos que cuorno
Ou se puode haber algo mais ressequido
Por bias de l sol, de l friu i de la fame.
Antonce porque nun habies de star feliç i cuntento?
Loinge de ti ándan l sudor, la cuçpinha,
L sgárrio i l noijo de moncas nas narizes.
A esta lhimpeza ajunta algo mais lhimpo,
Tenes l culo mais relhuziente que un saleirico,
Nien dieç bezes cagas nun anho anteiro
I la merda ye mais dura que faba seca i xeixo;
Puis se la agarrares i sfregares culas manos,
Nunca será capaç de te cagar un solo dedo.
Antoce, á Fúrio, estas bantaiges tan agradables
Nun las çperdices nien las çprézies.
I ls cien sestércios que me andas a pedir
Squece, puis yá sós bastante afertunado!
Catulo, Poemas, 23
[an lhatin
Furei, cui neque servos est neque arca
Nec cimex neque araneus neque ignis,
Verum est et pater et nouerca, quorum
Dentes uel silicem comesse possunt.
Est pulcre tibi cum tuo parente
Et cum coniuge lignea parentis.
Nec mirum; bene nam ualetis omnes,
Pulcre concoquitis, nihil timetis,
Non incendia, non graues ruinas,
Non facta impia, non dolos ueneni,
Non casus alios periculorum.
Atqui corpora sicciora cornu
Aut siquid magis aridum est habetis
Sole et frigore et esuritione.
Quare non tibi sit bene ac beate?
A te sudor abest, abest saliua,
Muccusque et mala pituita nasi.
Hanc ad munditiem adde mundiorem,
Quod culus tibi purior salillo est,
Nec toto decies cacas in anno,
Atque id durius est faba et lapillis;
Quod tu si manibus teras fricesque,
Non umquam digitum inquinare posses,
Haec tu commoda tam beata, Furei,
Noli spernere nec putare parui.
Et sestertia quae soles precari
Centum desine, nam sat es beatus.
Catuli Carmina, 23
sexta-feira, 15 de janeiro de 2010
Abiso a Aurélio
Aurélio, pai de las fames,
Nun solo de estas, mas de quantas yá houbo
Ou hai ou ha de haber por estes anhos,
Quieres anrabar l miu rapaç.
I nien l scondes : andas cun el, ris-te cun el,
Apegado al sou cuorpo spurmentas de todo!
Nun bás a cunseguir; puis antes de me tramares
Bou-te a agarrar purmeiro i meto-te-lo na boca.
I se assi te fartaras, calharie-me;
Mas dá-me pena fazer esso, puis a passar fame
I sede, cuitadico de mi, daprende l miu rapaç.
Antoce deixa-lo, anquanto nun te ambergonhes,
Senó chegas al fin, cun el na boca.
Catulo, Poemas, 21
[an lhatin
Aureli, pater esuritionum,
Non harum modo, sed quot aut fuerunt
Aut sunt aut aliis erunt in annis,
Pedicare cupis meos amores.
Nec clam ; nam simul es, iocaris una,
Haerens ad latus omnia experiris.
Frustra; nam insidias mihi instruentem
Tangam te prior irrumatione.
Atque id si faceres satur, tacerem;
Nun ipsum id doleo, quod esurire,
A! meme, puer et sitire discet.
Quare desine, dum licet pudico,
Nei finem facias, sed irrumatus.
Catuli Carmina, 21]
quinta-feira, 14 de janeiro de 2010
Pequeinho fabor cun amanaça
Ancomendo-me a ti, you i l miu amor,
Á Aurélio. Pido-te un pequeinho fabor:
Que, se algue cousa cun to l’alma desieste
Que se mantubira pura i sien danho,
Me guardes l miu rapaç an sou pudor,
Nun digo de la giente - nada temo
Desses que pula praça ándan dun lhado pa l outro,
Acupados cun sous negócios -
Tengo miedo ye de ti i de l tou capulho,
Amanaça pa ls moços séian buonos ou malos.
Tu mexe-lo por adonde el querga i quanto querga
Cumo te dir la gana, quando stubir fuora, purparado:
Mas este, cumo you quiero, será eiceçon.
Porque se tubires un pensamiento malo i la eirresistible gana
A tan grande culpa te arrastrar, á miu grande cabron,
Cumo para me atacares a la traiçon,
Á zgraciado, pouca suorte bai a ser la tue!
Culas piernas scarranchadas a la fuoça i abierta la puorta
Chubiran por ti adrento rabanetes i peixes.
Catulo, Poemas, 15
[an lhatin:
Commendo tibi me ac meos amores,
Aureli. Veniam peto pudentem,
Ut, si quicquam animo tuo cupisti,
Quod castum expeteres et integellum,
Cunserues puerum mihi pudice,
Non dico a populo; nihil ueremur
Istos, qui in platea modo huc modo illuc
In re praetereunt sua occupati;
Verum a te metuo tuoque pene
Infesto pueris bonis malisque.
Quem tu qua lubet, ut lubet, moueto
Quantum uis, ubi erit foris, paearum;
Hunc unum excipio, ut puto, pudenter,
Quod si te mala mens furorque uecors
In tantam impulerit, sceleste, culpam,
Ut nostrum insidiis caput lacessas,
A! tum te miserum malique fati,
Quem attractis pedibus patente porta
Percurrent raphanique mugilesque.
Catuli Carmina, 15]
[Notas:
- capulho = pénes;
- meter-le peixes i rabanetes pul culo arriba era castigo típico reserbado als adúlteros]
quarta-feira, 13 de janeiro de 2010
Recado
Fúrio i Aurélio, cumpanheiros de Catulo,
Nien que el se abinture até la fin de la Índia,
Adonde la costa, ressonando al loinge, ye batida
Pulas óndias de ouriente,
Ou pa ls Hircanos ou pa ls Árabes delicados,
Ou pa ls Sagas ou pa ls Partos, armados de frechas,
Ou pulas siete ambocaduras que tinhe
Las augass de l Nilo,
Ou s’abinture a atrabessar ls altos Alpes,
Para de l grande César ber las altas lhembráncias,
L Reno goulés, cun sue fuorte corriente i ls
Bretones de la fin de l mundo,
Todo esto, i qualquiera cousa que querga la gana
De ls cielos, purparados para afruntar a la par,
Anunciai-le a la mie rapaza estes poucos
Nun buonos dezires:
Que biba i seia feliç culs sous debassos amigos,
Esses que ls abraça als trezientos de cada beç,
A nanhun ama de berdade, mas a todos sien paraige
Las partes le rumpendo;
Que nun cunte, cumo datrás, cul miu amor,
Esse que, por sue culpa, se caiu cumo frol
De l mais çtante prado, apuis de topada
Pul arado que passaba.
Catulo, Poemas, 11
[an lhatin
Furi et Aureli, comites Catulli,
Siue in extremos penetrabit Indos,
Litus ut longe resonante Eoa
Tunditur unda,
Siue in Hyrcanos Arabasue molles,
Seu Sagas, sagittiferosue Parthos,
Siue quae septemgeminus colorat
Aequora Nilus,
Siue trans altas gradietur Alpes,
Caesaris uisens monimenta magni,
Gallicum Rhenum, horribile aequor ulti-
mosque Britannos,
Omnia haec, quaecumque feret uoluntas
Caelitum, temptare simul parati,
Pauca nuntiate meae puellae
Non bona dicta.
Cum suis uiuat ualeatque moechis,
Quos simul complexa tenet trecentos,
Nullum amans uere, sed identidem omnium
Ilia rumpens;
Nec meum respectet, ut ante, amorem,
Qui illius culpa cecidit uelut prati
Ultimi flos, praetereunte postquam
Tactus aratro est.
Catuli Carmina, 11]
terça-feira, 12 de janeiro de 2010
Nun dar parte de fraco
I l que bires perdido dá-lo por perdido.
Datrás relhuzírun para ti brilhantes soles,
Quando ibas adonde la rapaza te lhebaba
Amada por mi cumo ningua será amada.
Ende aqueilhas tan agradables cousas nacien
Las que tu queries i de que nun era scumiosa.
Relhuzírun, de berdade, para ti brilhantes soles.
Agora yá eilha nun quier; tamien tu, nun seias burro, deixa de querer,
Nien baias atrás de quien te fuge, nien bibas zgraciado,
Mas cun sprito oustinado, aguanta-te.
Adius, rapaza. Yá Catulo rejiste,
I nun eirá a saber de ti nien te pedirá, yá que nun quieres;
Mas tu has de sufrir, quando naide quejir saber de ti.
Malbada, ai de ti! Que bida te spera?
Quien agora se achegará de ti? A quien has de parecer guapa?
A quien bás agora a amar? De quien dezirás que sós?
A quien beisarás? A quien le morderás ls lábios?
Mas tu, Catulo, aguanta sien dares parte de fraco.
Catulo, Poemas, 8
[an lhatin
Miser Catulle, desinas ineptire,
Et quod uides perisse perditum ducas.
Fulsere quondam candidi tibi soles,
Cum uentitabas quo puella ducebat
Amata nobis quantum amabitur nulla.
Ibi illa multa tum iocosa fiebant,
Quae tu uolebas nec puella nolebat.
Fulsere uere candidi tibi soles.
Nunc iam illa non uolt; tu quoque, inpotens, noli,
Nec quae fugit sectare, nec miser uiue,
Sed obstinata mente perfer, obdura.
Vale, puella. Iam Catullus obdurat,
Nec te requiret nec rogabit inuitam;
At tu dolebis, cum rogaberis nulla.
Scelesta, uae te; quae tibi manet uita!
Quis nunc te adibit? cui uideberis bella?
Quem nunc amabis? cuius esse diceris?
Quem basiabis? cui labella mordebis?
At tu, Catulle, destinatus obsdura.
Catuli Carmina, 8]
domingo, 10 de janeiro de 2010
Fame
Tous, á Lésbia, serán bastantes i a mais.
Cumo la muita arena de la Lhíbia que
Se stende por Cirene, onde se dá l laser,
Antre l ouráculo de l caliente Júpiter
I la sagrada sepultura de l bielho Bato,
Ou cumo tanto astro que, pula calhada la nuite,
Bei ls scundidos amores de ls homes,
Assi tu muito beiso hás-de dar
Al çfamiado Catulo para tener que chegue i sobre,
Tanto, que nin puls curjidosos ser cuntados
Puodan nin ambruxados pula mala lhéngua.
Catulo, Poemas, 007
[an lhatin
Fames
Quaeris quot mihi basiationes
Tuae, Lesbia, sint satis superque.
Quam magnus numerus Libyssae harenae
Lasarpiciferis iacet Cyrenis,
Oraculum Iouis inter aestuosi
Et Batti ueteris sacrum sepulcrum,
Aut quam sidera multa, cum tacet nox,
Furtiuos hominum uident amores,
Tam te basia multa basiare
Vesano satis et super Catullo est,
Quae nec pernumerare curiosi
Possint nec mala fascinare lingua.
Catuli Carmina, 007]
sábado, 9 de janeiro de 2010
Morriu-se l paixarico
Chorai, á Bénus i Cupidos,
I quantos homes hai sensibles al que ye guapo.
L paixarico de la mie nina morriu-se,
L paixarico, que era las delícias de mie nina,
Que eilha mais que als sous uolhos amaba;
Puis era cumo miel i coincie-la cumo a sue
Própia mai tan bien cumo ua filha,
I nunca de sou cuolho se mexie,
Mas dando brincos dun lhado pa l outro,
Solo a la sue duonha nun paraba de piar.
Agora bai pul camino scuro,
Aquel de adonde dízen que naide buolbe.
Mas maldigo-bos a bós, á trebas malditas
De l Orco, que to las cousas guapas deborais;
Tan guapo paixarico me roubestes,
Á maldito crime! Á zgraciado paixarico!
Agora, por bias de ti, de la mie nina
Chorando aburméilhan-se ls anchados oulhicos.
Catulo, Poemas, 03
[lhatin
Lugete, o Veneres Cupidinesque,
Et quantum est hominum uenustiorum.
Passer mortuus est meae puellae,
Passer, deliciae meae puellae,
Quem plus illa oculis suis amabat;
Nam mellitus erat suamque norat
Ipsam tam bene quam puella matrem,
Nec sese a gremio illius mouebat,
Sed circumsiliens modo huc modo illuc
Ad solam dominam usque pipiabat.
Qui nunc it per iter tenebricosum
Illuc, unde negant redire quemquam,
At vobis male sit, malac tenebrae
Orei, quae omnia bella deuoratis;
Tam bellum mihi passerem abstulistis,
O factum male! O misere passer!
Tua nunc opera meae puellae
Flendo turgiduli rubent ocelli.
Catuli Camina, 03]
quinta-feira, 7 de janeiro de 2010
Pardalico
Pardalico, delícias de la mie nina,
cun eilha quien joga, que l pon ne l cuolho,
a quien le questuma dar la punta de l dedo
lhucitando-lo a fuortes bicadas,
quando l miu alegre deseio le gusta
de s’antregar a nun sei que jogo agradable
i pequeinho cunsuolo pa l sou delor,
para serenar, cuido you , sues fuortes calores:
pudira you, cumo eilha, jogar cuntigo
i atamar ls tristes cuidados de l’alma.
Catulo, Poemas, 02
Traduçon de Marcus Miranda
[an lhatin
Passer, deliciae meae puellae,
quicum ludere, quem in sinu tenere,
cui primum digitum dare appetenti
et acris solet incitare morsus,
cum desiderio meo nitenti
carum nescio quid lubet iocari
et solaciolum sui doloris,
credo ut tum grauis acquiescat ardor:
tecum ludere sicut ipsa possem
et tristis animi leuare curas!
Catuli Carmina, 02]
De l amor a la degradaçon
Célio, la nuossa Lésbia, aqueilha Lésbia,
essa Lésbia, la única a quien Catulo
mais do que a el mesmo i a todos ls sous amou,
agora pulas squinas i caleijas
çcasca-se-la als nietos de l magnánimo Remo.
Catulo, Poemas, 58
Traduçon de Marcus Miranda
[an lhatin
Caeli, Lesbia nostra, Lesbia illa,
illa Lesbia, quam catullus unam
plus quam se atque suos amauit omnes,
nunc in quadriuiis et angiportis
glubit magnanimi Remi nepotes.
Catuli Carmina, 58]
quarta-feira, 6 de janeiro de 2010
seinhas de amor
[poema que ten de ser lido na cuntinaçon de l poema 83, que saliu antes]
Lésbia anda siempre a dezir mal de mi i nunca se calha
a miu respeito; que you me muorra se Lésbia nun me ama.
Que seinhas tengo? porque outro tanto me passa a mi: falo mal deilha
sin parar, mas que you me muorra se nun la amo.
Catulo, Poemas, 92
[an lhatin
Lesbia mi dicit semper male nec tacet umquam
De me; Lesbia me dispeream nisi amat.
Quo igno? quia sunt totidem mea; deprecor illam
Assidue, uerum dispeream nisi amo.
Catuli Carmina, 92]
terça-feira, 5 de janeiro de 2010
Rábias que son amores
esso dá-le a aquel alfange ua grandíssema alegrie.
Cabeça de burro, nada antendes? Se se calhara sien se lhembrar de mi,
haberie sanado. Que agora grunha i me cratique,
quier dezir que nun solo se lhembra de mi, mas, l que ye bien pior,
stá anrabiada. Quier dezir, queima-se de amor i fala.
Catulo, Poemas, 83
[an lhatin
Lesbia mi praesente uiro mala plurima dicit:
Haec illi fatuo maxima laetitia est.
Mule, nihil sentis? Si nostri oblita taceret,
Sana esset: nunca quod gannit et obloquitur,
Non solum meminit, sed, quae multo acrior est res,
Irata est. Hoc est, uritur et loquitur.
Catuli Carmina, 83]
[Ber pequeinho comentairo an http://fracisconiebro.wordpress.com/]
segunda-feira, 4 de janeiro de 2010
Ódio i amo
Nun sei, mas sinto que isso se passa i atermento-me.
Catulo, Poemas, 85
[an lhatin:
Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.
Nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Catuli Carmina, 85]
quinta-feira, 25 de outubro de 2007
Gana de agradar
Mi pouca gana tengo, á César, de te querer agradar,
Nin de saber se sós un home branco ou negro.
Catulo [Poemas, 93]
Traduçon de Marcus Miranda
[an lhatin:
Nil nimium studeo, Caesar, tibi uelle placere,
Nec scire utrum sis albus an ater homo.
terça-feira, 12 de junho de 2007
Bino mouro
Ah moço ajudante de l bielho Falerno,
Ínche-me ls cáleces mais amargosos,
Cumo manda la lei de la mestra Postúmia
Cun bago cheno que l mais cheno.
Mas ide-bos deiqui par’onde bos dir la gana, á augas,
perdiçon de l bino, i para casa de ls tristes
Eimigrai; eiqui queda l bino mouro.
Catulo, Poemas, 27
Traduçon, para mirandés, de Marcus Miranda
[an lhatin:
Minister uetuli puer Falerni,
Inger mi calices amariores,
Ut lex Postumiae iubet magistrae
Ebria acina ebriosioris.
At uos quo lubet hinc abite, lymphae,
Vini pernicies, et ad seueros
Migrate; hic merus est Thyonianus.]
quinta-feira, 26 de abril de 2007
Bibir
I ls falatórios de bielhos anrezinados
Todos bótemos para trás las cuostas.
Ls soles puoden-se çponer i renacer;
Quando, de beç, se mos apagar la brebe lhuç,
Ua sola nuite eiterna habemos de drumir.
Dá-me mil beisos, apuis un ciento,
Inda outros mil, a seguir un segundo ciento,
Apuis até outro milheiro i outra beç un ciento.
A seguir, quando téngamos dado muitos miles,
Ambaralharemos las cuntas, pa que nun sábamos,
Nin que niun ambejoso puoda fazer mal,
Quando soubir que se dórun tanto beiso.
Catulo, Poemas, 5
Traduçon, para mirandés, de Marcus Miranda
[an lhatin:
Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
Rumoresque senum seueriorum
Omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt;
Nobis cum semel occidit breuis lux,
Nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
Dein mille altera, dein secunda centum,
Deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
Conturbabimus illa, ne sciamus,
Aut ne quis malus inuidere possit,
Cum tantum sciat esse basiorum.
Catuli Carmina, 5]