quinta-feira, 30 de abril de 2009

sabor a tierra i a mundo




dolie-le l mundo, cheno de sues feridas, rasgones, delores, sbarrulhos, apartado cumo marges sien riu: screbie poemas cumo quien sana, cuose, atama, ajunta, albanta, i l mundo tornaba a sue frescura, por sfergantes; a las bezes rie-se l mundo, abaixában las nubres cun sous dedos a arrepiçar carinos i dában frol ls montes: ende era l poema solo l géstio de acender la lhuç i colgar ua streilha; bien que ls sfergasse, nun le salie als sous poemas aquel sabor a tierra i a mundo: staia sien bordas.



Sem comentários: