segunda-feira, 29 de setembro de 2008

L sbarrulhar de ls castielhos



Habie de ampressionar, eiqui hai uns seclos atrás, mirar las paredes dun castielho i abrir la boca delantre de tanta fuorça i sigurança. Bien un s'anganha, yá que la nuossa medida de las cousas depende de l tiempo i de l lhugar an que bibimos. Ye todo assi, cumo quando you cuidaba que l campanairo de l'eigreija de la mie tierra era de las cousas mais altas que habie ne l mundo. La berdade ye que aqueilhes castielhos inda por ende stan, sbarrulhados i spuostos a la caçuada de l tiempo, cumo ls derrotados nua batalha que son arrastrados pulas rues de la capital bincedora. Siempre houbo castielhos, quier dezir, sítios adonde guardamos l nuosso melhor i purparados de modo que solo a muito custo séian cunquistados. Hoije, séian eilhes l que fúrun, ls castielhos sbarrúlhan-se sien que nanhun eisército ls ataque: témbran cumo baras berdes, asperando la próssima óndia benida de tan loinge que nun se sabe de adonde. Ye esse l porblema de agora, nunca se saber bien de adonde ben l ataque de que tenemos de mos çfender: i l castelhano até mos habie cumbencido que staba a cuntrolar todo! Se l castielho se sbarrulhar mesmo, l castelhano habie de ser l purmeiro a quedar ambaixo de l sbarrulho.



Sem comentários: