quarta-feira, 18 de fevereiro de 2009

retornar de ciguonhas



Hei de retornar a casa, cumo ciguonhas al niu de siempre, al abrolhar de la bida, al punto adonde ls galhos aguántan l azul i l frezno upe ls braços de ls tocos a ampuntar las nubres que nun stubíren preinhas d'auga; ten que l aire quedar lhimpo i sereno pa l baile de l amor, i l retombo de ls dies apuis, ls dies que yá nun me quejíren, ha de amostrar que para bien loinge s'arrunsou yá la termienta; anquanto me chamar l pan dóndio de mi mai, hei de retornar al tiempo que s'agarrou a las angúrrias de l tuoro de las oulibeiras i correr ls paredones a mundar las muntelheiras de azedas que me sobrórun de merendas ne l tiempo de relbar; quando benir la primabera, hei de me assomar sin paraige als cachones i anchir-me de l branco d'auga cun que puoda lhabar ls atenegrados que se me ban arremansando pa ls dies que colguei de las lhembráncias; al fin de todo, cuntinarei a alisar las nuites pa que nun se buolban grima i a la purmanhana agarrar an ambuças l'ourbalheira, deixando-la apuis slubiar pula pauta de ls dedos a refrescar la fala, eiterna antre sílabas i letras ne l altar de l tiempo nuobo, serena pa dezir l retornar de ciguonhas al niu de siempre.




Sem comentários: