sexta-feira, 8 de junho de 2007

An casa nun die d’auga.

Se un die auga frie detubir l camposino an casa,

muita cousa, que cun cielo scampado se fazerie a la priessa,

fazerá-se agora cun tiempo: fraugue l lhabrador la dura

punta de la melhada reilha, scabe ua gamela nun tuoro;

ou mele l ganado ou ponga númaros als sacos.

Outros puoden inda ir aguçando furcones i stacas

i porparando atilhos de junça de Améria pa las cepas.

Agora ye fácele fazer un cesto de berga burmeilha;

ou torrai ls granos al fuogo, ou molei-los cun xeixo.

Porque tamien an ciertos dies de fiesta tanto la lei houmana

cumo la debina déixan trabalhar; zbiar ls rieiros nanhue

relegion ampide, poner ua sebe als panes,

porparar rateiras pa ls páixaros, queimar silbas

i meter l ganado de canhonas an sana auga corriente.


Bergildo, Geórgicas, I, 260-272

Traduçon, para mirandés, de Marcuis Miranda




[an lhatin:

Frigidus agricolam si quando continet imber,

multa, forent quae mox caelo properanda sereno,

maturare datur: durum procudit arator

uomeris obtusi dentem, cauat arbore lintris;

aut pecori signum aut numeros impressit aceruis.

Exacuont alii uallos furcasque bicornis

atque Amerina parant lentae retinacula uiti.

Nunc facilis rubea texatur fiscina uirga;

nunc torrete igni fruges, nunc frangite saxo.

Quippe etiam festis quaedam exercere diebus

fas et iura sinunt: riuos deducere nulla

religio uetuit, segeti praetendere saepem,

insidias auibus moliri, incendere uepres

balantumque gregem fluuio mersare salubri.]



Nota - Éran defrentes ls dies d'auga, quando nun se podie andar pul campo a trabalhar. Ye berdade que a las bezes até cun auga se trabalhaba, cumo tal nas ceifas mais fuortes. Mas Bergildo parece que stá a falar ne l eimbierno cumo ir até la frauga a fazer-le la punteira a las reilhas de l arado i porparar algues ferramientas pa l tiempo de mais trabalho. Todo se fazie mais ou menos armano quando me criei, mas yá nun se fazien gamelas a scabar un tuoro i ls forcones yá éran mais ousados solo pa l feno, que pa l restro s'ousában ls biendos de fierro, talbeç mais scasso ne l tiempo de Bergildo.

Quanto a trabalhos a fazer al demingo i dies de fiesta tamien se cortában silbas, al menos até que apareciu aqueilha lhienda de que la selombra que se bie na lhuna era un tiu cun un gabelhon de silbas nua calagouça, que las habie cortado nun demingo. Talbeç essa eideia yá benga de Bergildo, por bias de l eisemplo que el dá, mas nós riemos-mos del i naide deixaba de cortar silbas por bias desso. Tamien esses dies éranm buonos para porparar rateiras pa ls páixaros, anque nós mais gustáramos de las fazer ne l berano a horas de séstia. Yá quanto a lhebar l ganado de canhonas a dar banho an auga corriente fui questume de que nunca soube, mas tamien nun era de família de pastores.


Sem comentários: