sábado, 11 de outubro de 2008

cula tarde



Ban se cargando, atenegrando, nubradas cula tarde. Gríman-se ls camboios a la borda de l çcarrilar, çfaiar. Assopra la fin an busca de puiales adonde aquemodar l slubiar, pingar, de ls dies acontra la cinza. Fúrun-se las rosas, i ls spinos scadárçan l prefume an soledade. Nun fales, que yá nun aguantas la fogueira de las palabras: que fago anton, se nin ua chamarielha inda arde ne ls uolhos? Tamien yá nun adelantra buscar un dius, que todos me quedórun pul camino, fartos de m'aturar las perdidas pisagadas, ls brincos triteiros, la manha d'arrodiar la sobérbia de l tiempo. Fago por sereno cumo por pan, mas siempre la nuite chupa to la lhuç a agarrar campo pa l bruído que bai a aturdir l die. Debuolbe me zlida l speilho la figura, i assi se bai afazendo a la soledade, eiternidade, de l silenço.



Sem comentários: