terça-feira, 7 de outubro de 2008

faç 51 anhos que antrei a scuola



Hoije, 7 de Outubre, faç 51 anhos que antrei a scuola. Yá noutras alturas screbi subre esse die, que se me lhembra mui bien. Fui l miu purmeiro i mais fuorte cuntato cula lhéngua pertuesa, que nun adominaba mas que, antuitibamente, sabie bien çtinguir de l mirandés, adominando ls percípios an que assentaba cada ua de las lhénguas: ne l pertués nun habie caída de l "g" antrebocálico apuis de "i" cumo ne l miu sendinés, nun habie "n" i "l" antrebocálicos, nun habie ditongos crecientes, l "s" nunca se lie "ç", nun habie "v", i outras cousas; sabidos esses prencípios, era solo aplicá-los al mirandés i lhougo salie l pertués, quier dezir, todo l nuosso pertués era formado zde l mirandés, que serbie de lhéngua matriç. Esso siempre me ajudou a nun dar erros ne ls ditados de pertués i nunca se me lhembra de tener algue deficuldade na lheitura ou antendimiento de las cousas screbidas an pertués: la mie spriença amostra, cumo se esso fura perciso, que las lhénguas se ajúdan uas a las outras i guárdan siempre l sou própio campo. Hai muita giente, ende ancluidos porsores i mandantes políticos, que sabe bien que esso ye assi, mas cuntina a dezir que nó, fazendo-le muito mal al ansino de l mirandés i, por esse camino, a la subrebibença de la nuossa lhéngua. Que, mais ua beç, quede screbida la denúncia destas cousas i se cuntine a saber nin que seia deiqui a mil anhos, i assi todo se antenda melhor, anque you nunca hei de chegar a antender la rábia lhenguicida de muita giente: solo s’antende l que sal de l antendimiento i esse nun puode ser l causo.



Sem comentários: