sábado, 26 de maio de 2007

L’ancula que me gusta


Ah Setímio - tu que, cumigo, até eiries a Gades i

als andomables Cantabros a lhebar l nuosso jugo i

a las bárbelas Sirtes, adonde siempre las Mouras

óndias férben -,


ouxalá Tibur, pul Argibo quelono custruída,

seia l puial de la mie belheç,

seia l findamiento, cansado yá de mar, de caminos

i de guerra.


Dende, se las çfaborables Parcas m’ampuntáren,

cumo canhonas cun subrepiel, de l remansoso Galeso

las augas buscarei i las tierras de Lhacónia

gobernadas por Falanto.


Aqueilha ye, de to las tierras de l mundo,

l’ancula que me gusta, adonde als de Heimeto

ls mieles nada dében i se fai frente a la berde

azeituna de Venafro,


adonde lharga primabera i amerosos ouferece

Jupiter eimbiernos i l Oulon, amado

pul fruitoso Baco, a Falerno nien raça

le ambeija las ubas.


Aquel ye, a ti i a mi, l sítio i l dourado

eizílio que mos chama; ende, po riba mie caliente

cinza, spargirás las lhágrimas debidas

al poeta i al amigo.


Hourácio Flaco, Odas, Lhibro II.VI

Traduçon, para mirandés, de Marcus Miranda




[an lhatin:

Septimi, Gadis aditure mecum et

Cantabrum indoctum iuga ferre nostra et

barbaras Syrtis, ubi Maura semper

aestuat unda,


Tibur Argeo positum colono

sit meae sedes utinam senectae,

sit modus lasso maris et uiarum

militiaeque.


Unde si Parcae prohibent iniquae,

dulci pellitis ouibus Galaesi

flumen et regnata petam Laconi

rura Phalantho.


Ille terrarum mihi praeter omnis

angulus ridet, ubi non Hymetto

mella decedunt uiridique certat

baca Venafro,


uer ubi longum tepidasque praebet

Iuppiter brumas et amicus Aulon

fertili Baccho minimum Falernis

inuidet uuis.


Ille te mecum locus et beatae

postulant arces; ibi tu calentem

debita sparges lacrima fauillam

uatis amici.]



Sem comentários: