segunda-feira, 3 de maio de 2010

Las maias

L purmeiro de maio, antre muitas outras cousas, ye die de comer las maias, que ye l mesmo que dezir, comer castanhas robidas. Nun ye fácele nesta altura de l anho inda tener castanhas sanas para comer i cada un serbie-se de las sues albelidades pa las cunserbar, nun tiempo an que nun habie modo de las ancarambinar. Para quien comisse las maias nun le dolie la cabeça an to l anho i la giente nun deixaba mesmo de las comer. Assi me passou a mi astanho an que la mie amiga i cunterránia Lúcia Colona que dou ua cacha dessa malzina contra l delor de cabeça. Talbeç a mi me baia a doler bárias bezes la cabeça, mas esso poderá ser de la falta de fé, essa pilma que tanto falta i tantas malinas ajuda a sanar. Poner assi la fé an cousas simpres de la bida, cumo tal castanhas, ye ua questume que mos achega de la eisséncia de las cousas i de la bida que todo debemos de fazer para nun perder. Tamien por esso, nunca será demais amentar nas maias.


3 comentários:

Boieiro disse...

Dius mos dé buonos dies

A ber anton se essas maias atáman las delores todas. Peç me que inda sobrórun alguas de las berdadeiras (sien ancarambinar) para lhados de l Balhe. Mas nestas cousas bonda ua para mantener la fé.

Un abraço
A.

adelaide disse...

Nun se me lembrou de las maias! Bamos a ber se assi i todo nun me duel muito la cabeça.
Bou a tener essa fé que la fé ye l que salba, cun fé se cura muita malina.
Bs

A.

Amadeu disse...

Á Alcides i Delaide,

You nun sei se dá cierto, mas puodo-bos dezir que yá se passórun dous dies i inda nun me doliu la cabeça. I fui solo cun ua cacha de meia castanha. Yá bedes, la cousas nun puode ser mala!!!

abraço
A.