Mostrar mensagens com a etiqueta Bíblia. Mostrar todas as mensagens
Mostrar mensagens com a etiqueta Bíblia. Mostrar todas as mensagens

segunda-feira, 21 de janeiro de 2013

Jó, 1, 12-22



Antoce dixo-le l Senhor a Satanás: mira, todo quanto el ten queda por tue cuonta, çque nun stendas la tue mano contra el. Apuis, Satanás saliu de delantre de l Senhor.
Nun cierto die an que ls filhos i las filhas de Job stában a quemer i a buer bino an ca l armano mais bielho,
bieno un mensageiro, que le dixo a Job: ls buis arában, i las burras pacien an pie deilhes, nesto aparecírun ls Sabeus, lhebórun todo, i passórun ls criados pula spada. Solo you scapei para te traier las amboras.
Inda el staba a falar, bieno outro i dixo: un fuogo de dius caiu se de l cielo, i queimou tanto las canhonas cumo ls pastores. Solo you scapei para te traier las amboras.
Mas inda este falaba, bieno outro i dixo: ls Caldeus fazírun trés grupos, botórun se acontra ls camelos i lhebórun los, apuis que passáran ls criados pula spada. Solo you scapei para te traier las amboras.
Inda aquele staba a falar i antrou outro, que dixo: ls tous filhos i filhas stában a quemer i a buer bino an ca l armano mais bielho,
i nesto ua airaçada mui fuorte lhebantou se de ls lhados de l zerto, abanando las quatro squinas de la casa, que se caiu anriba ls moços i estes morrírun se. Solo you scapei para te traier las amboras.
Ende Job lhebantou se, rasgou las bestimientas i rapou l pelo, botou se por tierra, an adoraçon, 
i dixo: sali znudo de la madre de mie mai, i znudo tornarei para alhá: l Senhor l dou, l Senhor l tirou: assi al Senhor le agradou, assi se fizo: bendito seia l nome de l Senhor.
An todas estas cousas nun pecou Job cun la sue boca, nien falou contra dius nanhue oufénsia.




terça-feira, 1 de novembro de 2011

Salimiento de Ls Quatro Eibangeilhos




CUMBITE

La Sociedade Bíblica i la Associaçon de Lhéngua Mirandesa ténen l gusto de bos cumbidar pa l salimiento de la obra Ls Quatro Eibangeilhos, traduçon an mirandés de Amadeu Ferreira

l die 12 de nobembre (sábado) a las 16h30 na Lhibrarie Ferin, na Rue Nuoba de l Almada, n.º 70, Lisboua

cun apersentaçon de l Porsor Aires Nascimento, de la Academie de las Ciéncias de Lisboua




quarta-feira, 10 de agosto de 2011

Jó (2)


Jó, I, 5-12

Até que houbo un die an que ls filhos de dius se benírun a apersentar delantre l Senhor i Satanás bieno tamien cun eilhes deilhes.
Ende l Senhor dixo-le a Satanás: de adonde benes? I Satanás respundiu-le al Senhor, dezindo: de arrodiar l mundo i de andar a passear por el.
Dixo-le l Senhor a Satanás: Toma bien atento al miu criado Jó, puis naide hai na tierra que s'acumpare a el, home hounesto i dreito, temiente a dius i que se zbia de l mal.
Antoce, Satanás respundiu-le al Senhor, dezindo: dará-se l causo de Jó temer a dius sien nanhun antresse?
Anton nun arrodieste c'un galaton a el, a la casa del ia todo quanto ten? Abençoneste da la obra de sues manos i l ganado del stendiu-se pula tierra.
Mas stende la tue mano i topa-le an todo l que ten i berás se diç bien de ti na tue cara!
I dixo-le l Senhor a Satanás: ende tenes todo quanto el ten, queda de tue mano, mas nun stendas la tue mano contra el; i Satanás saliu de delantre la perséncia de l Senhor.




segunda-feira, 8 de agosto de 2011

Jó (1)


I, 1-5
Houbo un home na tierra de Uç, a que le dában l nome de Jó. El era un home hounesto i dreito i temiente a dius, zbiando-se de l mal.

Fui pai de siete filhos i de siete filhas.
Tenie un ganado de siete mil canhonas, trés mil camelos, quenhientas juntas de bacas i quenhientas burras. Tenie tamien muita giente a trabalhar para el, de modo que era l home mais grande que todos ne l Ouriente.
Ls filhos íban a cada die a casa de un deilhes cumo cumbidados, mandando i cumbidando tamien las trés armanas a queméren i a buéren cun eilhes.
Acabado l córrio de ls dies de ls cumbites, iba Jó i santeficába-los, lhebantando-se de madrugada cedo para ouferecer sacrafícios a la rezon de cada un deilhes, puis dezie: s'a mano ben ls mius filhos pecórun i blasfemórun contra dius an sou coraçon. I assi fazie todos ls dies.





quinta-feira, 4 de março de 2010

Salmo 137

Eilhi, acerca ls rius de Babilónia mos sentemos i choremos,
lhembrando-mos de Sion.
Ne ls salgueiros, que hai pul meio deilha,
colguemos nuossas harpas.
Quando ls que mos tenien cautibos
mos pedien ua moda,
i ls que dórun cunta de nós, que ls cuntentássemos,
cumo poderiemos nós cantar las modas de l Senhor
stando nua tierra stranha?

Se you me squecir de ti, á Jarusalen,
que la mie mano dreita se squeça deilha mesma!
Apegue-se la mie lhéngua al paladar,
se you nun me lhembrar de ti,
se nun fazir de Jarusalen
la mie mais grande alegrie!

Lhembra-te, Senhor, de l que fazírun ls filhos de Edon,
ne l die de Jarusalen, quando dezien:
«sbarrulhai-la, sbarrulhai-la, até als aliçaces !»
Á filha de Babilónia, debassadora,
feliç de quien te pagar la paga
que tu mos pagueste a nós!
Feliç quien agarrar ls tous ninos
i dir cun eilhes contra las peinhas!



domingo, 1 de junho de 2008

Salmos (022)


Salmo de Dabide, pa l mais alto cantador.
Pa la moda «La corça de manhana».


Miu Dius, miu Dius, poeque me zampareste,
nun oubindo l miu choro, las palabras de l miu bramido?
Miu Dius, bózio por ti to l die i nun me respondes
to la nuite i yá nun tengo fuolgo.
Mas tu sós l Santo
i moras antre ls lhoubores de Eirael.
An ti cunfiórun ls nuossos pais,
cunfiórun i tu lhibreste-los.
A ti boziórun i fúrun salbos,
cunfiórun an ti i nun fúrun zamparados.


Mas you sou un brugo i nó un home,
la caçuada de ls homes i l çprézio de l pobo.
Todos ls que me béien caçúan de mi,
arregánhan ls beiços i menéian la cabeça, dezindo:
«Anquemendou-se al Senhor, el que l lhibre,
el que l salbe, yá que ye amigo del.»


Mas fuste que tireste de la barriga de mie mai,
i deste-me cunfiança, stando al peito de mie mai.
Pertenço-te zde la barriga de mie mai,
zde la barriga de mie mai tu sós l miu Dius.
Nun te baias d’an pir de mi, porque stou mui agoniado,
i nun tengo quien me bote ua mano.


Circa-me ua buiada de touros,
círcan-me fuortes touros de Basan.
Ábren acontra mi sues bocas,
cumo lhion que brama i çpartiça la chicha.


Cumo auga me arramei,
i todos ls mius uossos se çcunjuntórun;
l miu coraçon fizo-se cumo cera
i derretiu-se-me andrento de l peito.
Las mies guolas secórun-se cumo barro cozido
i la mie lhéngua colou-se-me al cielo de la boca,
faziste-me an puolo cumo de las foias.


Muitos perros me circórun,
solo tengo alredror quadrilhas de giente mala,
furórun-me las manos i ls pies:
poderie, agora, cuntar todos ls mius uossos,
eilhes béien esso i míran para mi.
Debíden antre eilhes ls mius besidos
i bótan suortes a ber quien queda cula mie capa.


Mas tu, Semhor, nun te baias para loinge,
sós la mie fuorça, nun tardes a ajudar-me.
Faç cun que mie bida scape de la spada,
i que eilha nun caia nas gárrias de ls perros.
Lhibra.me de la boca de ls lhiones,
lhibra-me de ls cuornos de ls búfalos.


Ende cuntarei-le l tou nome a mius armanos
i al meio de las assemblés te lhoubarei.
Bós, ls que temeis al Senhor, lhoubai-lo!
Bós, á semiente de Jacó, gloreficai-lo!
Bós, á semiente de Eirael, respeitai-lo!
Porque el nun çpreziou nien fizo caçuada de la agonia de l probe,
nien le bolbiu la cara,
mas oubiu-lo quando le boziou por ajuda.


De ti será l miu lhoubor na grande assemblé,
pagarei mies pormessas delantre de l pobo.
Ls probes comeran i quedaran fartos,
loubaran al Senhor ls que ándan a saber del:
buosso coraçon bibirá para siempre.


Han de se lhembrar de l Senhor i bolber-se para el
todas las gientes de la tierra;
ande botar-se al suolo delantre del
todos ls pobos i naciones,


porque de l Senhor ye l reino,
el reina subre todas las naciones.
Delantre del han de botar-se por tierra todos ls grandes de la tierra,
han de se drobar delantre del todos ls que abáixan al puolo
i assi nun puoden mantener sue bida.


Ua nuoba semiente l serbirá
i cuntará-le als que han de benir las marabilhas de l Senhor;
Al pobo que bai a nacer dará le a coincer la sue justícia,
cuntará l que el fizo.

quinta-feira, 1 de maio de 2008

Salmos (021)



Salmo de Dabide, pa l mais alto Cantador.



Senhor, an tue fuorça s'alegra l rei
i muito se cuntenta cula tue ajuda.
Sastifaziste le ls deseios de sou coraçon
i nun le negueste l que ls sous beiços pedírun.
Porque l anchiste cula bencion de bienes,
poniste le na cabeça ua corona d'ouro fino.
Pediu te bida i tu deste se la,
lharga bida para todo l siempre.
Cula tue ajuda, ye grande la sue honra
anchiste lo de glória i majistade.
Abencioneste lo para siempre
i anciste lo de alegrie delantre de ti.

Porque l rei cunfia ne l Senhor,
i cul amor de l Altíssemo nunca dará parte de fraco.
La tue mano alcançará a todos ls tous einemigos,
la tue mano dreita alcançará todos ls que te ténen rábia.
Fazerás deilhes ua fornalha a arder,
quando aparecires para ls julgar.
L Senhor an sue rábia ls deborará
i seran queimados pul fuogo.
Fazerás zaparecer de la tierra ls sous decendientes,
i la sue semiente de antre ls filhos de ls homes.
Porque atentórun l mal contra ti
i maquinórun traiçon, mas nada ban a cunseguir.
Porque ls oubrigarás a scapá-se
i apuntarás contra eilhes las tues frechas.

Lhebanta-te, Senhor, cun tou poder
i ende cantaremos i lhoubaremos l tou poder.

domingo, 13 de abril de 2008

Salmos (020)

Salmo de Dabide. Pal Grande Cantador.

Que l Senhor te ouba l die de l'agonie
i l nome de l Dius de Jacó te ampare.
Zde l sou Santuário te mande ajuda
i te aguante zde l Sion;
que se lhembre de todas tues oufiertas de manjares
i tous sacrafícios çfaga an cinza;
que te deia todo l que tou coraçon deseia
i te ajude an todos ls tous porjetos.
Cuntentaremos-mos por tue salbaçon
i an nome de l nuosso Dius lhebantamos ls pendones,
que l Senhor sastifaga todos ls tous pedidos.

Agora sei pula cierta
que l Senhor le dá la bitória al sou Oungido.
El responde-le zde l alto de l sou santuário
i salba-lo cula fuorça de sue mano dreita.
Uns cunfían ne ls sous carros, outros ls cabalhos,
mas nós amentaremos ne l nome de l Senhor nuosso Dius.
Estes drobórun-se i caírun-se,
mas nós lhebantemos-mos i quedemos de pies.

Salba-mos, Senhor,
L Rei mos ouba l die an que l chamarmos.

segunda-feira, 31 de março de 2008

Salmos (019)



Salmo de Dabide. Pa l mais grande cantador.

Ls cielos bózian la glória de Dius
i l firmamento anúnia la obra de sues manos.
Un die passa al outro esta mensaige
i ua nuite amostra sue sabedorie a la outra.

Nun hai lhéngua nien palabras
adonde nun s'ouba la sue boç.
L sou retombo ressonou por to la tierra
i sue palabra até la fin de l mundo.
Pa l sol fizo, bien alhá riba, ua tienda.
El ye cumo un moço que sal de sue cama,
cuntenta-se cumo l heiroi para correr l sou camino.
Nua punta de l cielo ye sue salida,
i an sou camino bai até la outra punta,
i nada se sconde de sue calentura.

La lei de l Senhor ye perfeita, i recunforta l'alma,
l teçtemunho de l Senhor ye fiél,
i dá sabedorie als que son simpres.
Ls mandamientos de l Senhor son retos
i cunténtan l coraçon,
ls mandamientos de l Senhor son claros
i alhúmbran l coraçon.
L temor de l Senhor ye lhimpo, queda para siempre.
Ls juízos de l Senhor son berdade
juntos i anteiros eilhes son justos.
Son mais deseables que l ouro, do que l ouro mais fino;
son mais doces do que l miel, l puro miel de ls trebos.
Tamien l tou serbo fui anstruído por eilhes,
i cumpri-los trai un grande porbeito.

Quien poderá coincer sous própios erros?
De ls que me stan ancubiertos perdona-me.
Lhibra-me tamien de la sobérbia,
para que nun m'adomínen.
Ende serei berdadoso
i quedarei lhimpo de falta grabe.
Que te séian agradables ls ditos de mie boca,
i steia delantre de tou rostro l pensar de l miu coraçon,
á Senhor, mie peinha i miu lhibartador.

terça-feira, 11 de março de 2008

Salmos (018-2)

(cuntinaçon)

Tu lhibras l pobo agoniado
i houmildas ls de uolhos altibos.
Tu aguantas acesa la mie candeia,
tu, Senhor miu Dius, alhumbras la mie scuridon.
Cuntigo cunsigo arremeter contra un eisército,
cul miu Dius saltarei muralhas.

Ls caminos de Dius son purfeitos,
la palabra de l Senhor stá curtida pul fuogo,
ye scudo para todos ls que nel cunfían.

Quien ye Dius, a nun ser l Senhor?
Quien ye ua peinha, a nun ser l nuosso Dius?
Ye Dius que me circa de fuorça,
i apraina l miu camino.
El torna ls pius hables cumo ls de las corças,
i lhieba-me pa las alturas.
El ansina mies manos a guerrear
i ls mius braços a drobar l arco de bronze.

Tu deste-me l tou scudo de tue salbaçon,
tue mano dreita amparou-me,
i tue bundade angrandeciu-me.
Torneste ls miu passos mais lhargos,
para que ls mius tornozielhos nun díran an fraqueza.
Fui atrás de ls mius einemigos i agarrei-los,
nun bolbi para trás sien haber dado cunta deilhes.
Atrabessei-los i nunca mais fúrun capazes de se alhebantar
caírun ambaixo de ls mius pies.
Tu anchiste-me de fuorças pa l cumbate,
boteste abaixo, delantre de mi, ls que contra mi se bolbírun.
I apersenteste-me de cuostas ls mius einemigos
i you çfiç ls que me querien mal.

Boziórun por ajuda, mas naide le baliu,
chamórun l Senhor mas el nun le respundiu.
Ende straçalhei-los cumo puolo al aire,
zupiei-los cumo la lhama de ls caminos.
Lhibreste-me de las reinhas de l pobo,
poniste-me por xefe de las naçones,
i pobos çcoincedidos me prestórun bacalaige.
Mas apenas oubírun mie boç, lhougo me oubedecírun,
i stranhos fazírun de cuonta que se m'assujeitában.
Mas ls stranhos dórun parte de fraco,
i salírun a tembrar de sous lhapos.

Biba l Senhor, bendido seia l miu portetor!
i lhoubado seia l Dius de mie salbaçon!
Este ye l Dius que m'assegurou l'anteira bingança
i assujeitou ls pobos al miu poder,
lhibrou-me de ls mius einemigos,
alhebantou-me arriba de ls que me quieren mal,
i lhibrou-me de l home brabo.
Por esso, Senhor, te lhoubarei antre ls pobos,
i cantarei salmos al tou nome.
Dius dá grandes biitórias al sou rei,
i usa de bundade cul sou Oungido,
cun Dabide i cun sue semiente para siempre.

domingo, 9 de março de 2008

Salmos (018-1)



Pa l grande Cantador. Salmo de l serbo de l Senhor, Dabide,
que le dixo al Senhor las palabras deste cántico,
l die an que l Senhor l lhibrou de todos ls sous einemigos
i de las manos de Saul. Ende dixo:


De coraçon te amarei, á Senhor, mie fortaleza.
L Senhor ye la mie peinha, i l miu sítio fuorte,
miu lhibrador, miu Dius, miu lhapo adonde me guardo,
miu scudo, i la fuorça de mie salbaçon, la mie defénsia.
Chamei pul Senhor, que ye dino de lhoubor,
i de ls mius einemigos quedei lhibre.


Apertórun-me cordeles de muorte,
i rigueiros de Belial me asselumbrórun,
lúrias de l einfierno me arrochórun,
i botórun-me sous lhaços de muorte.
Na mie agonia chamei pul Senhor
i boziei pul miu Dius.
Zde l sou palaço oubiu la mie boç
i l miu choro chegou als sous oubidos.


Ende la tierra tembrou i fui sacudida,
i las raízes de ls montes bulhírun-se
por bias de la fuorça de sue rábia.
Chubiu fumo de sues narizes,
i de sue boca un fuogo deborador,
del salírun tiçones acesos.
Anclinou ls cielos i abaixou-se,
cun nubres negras ambaixo sous pies.
Botou-se acabalho nun querubin i bolou,
i bolou delgeiro nas alas de l aire.
Fizo de la scuridon l sou scundideiro
i cumo tienda, alredror del, augas fondas i nubradas.
Cul relhumbrar de sue perséncia
las nubres sparbórun-se
an graniço i tiçones acesos.


L Senhor troniou ne ls cielos
i l Altíssemo oupiu ue boç
graniço i brasas de fuogo caírun-se.
I atirou cun sues frechas i spantou ls einemigos,
botou sues centeilhas i fizo-los scapar.
Ende bírun-se las perfundas de l mar
i quedórun a las bista ls aliçaces de la tierra,
todo por, Senhor, por bias de tues amanaças,
i pul assopro d’aire de tues narizes.


Zde l alto, Dius anterbieno i arrecolhiu-me
sacou-se de las fuortes augas.
Lhibrou-me de miu poderoso einemigo,
i de mius atentadores mais fuortes do que you.
Achórun-me l die de la mie calemidade,
mas l Senhor fui l miu amparo.
Lhebou-me para un sítio seguro,
hibrou-me porque me querie bien.
L Senhor recumpensou-me pula mie justícia
i pula pureza de mie manos me ajudou,
porque guardei ls caminos de l Senhor,
i, pul pecado, nun me zbiei de l miu Dius.
Porque todos ls sous mandamientos stában delantre de mi
i nunca çpreziei las sues regras.
Tengo sido siempre sincero cun el
i guardei-me de la maldade.
L Senhor pagou-me pula mie justícia,
pula pureza de mies manos delantre de ls uolhos del.
Tu sós fiel cun quien te ye fiel,
i sós sincero cun quien ye sincero cuntigo.
Tu sós lhial cun quien te ye lhial,
mas cul malo amostras-te lhuitador.

(cuntina)



quarta-feira, 27 de fevereiro de 2008

Salmos (017)



Ouracion de Dabide



Oube, Senhor, la justícia:
toma atento al miu choro,
scuita mie ouracion,
que nun sal de beiços mintirosos.
De delantre de tou rostro sala mie senténcia,
que tous uolhos aténten bien na rezon.

Yá poniste a la proba miu coraçon,
besiteste-me de nuite i de die
mireste-me cada cachico i nada acheste
la mie boca nun fizo l mal.
Quanto al trato culs homes, cunsante tue palabra,
zbiei-me de ls caminos de ls biolentos.
Lhebei miu passos por tous caminos
para que mies pisagadas nun se zbiáran.

You te amboco, á Dius, yá que me dás oubidos,
buolbe para mi tous oubidos, scuita las mies palabras.
Amostra-mos la tue mezericórdia,
tu que als que cunfían an ti lhibras
de ls que se lhebántan contra tue mano dreita.
Guarda-me cumo al negro de la menina de l uolho,
sconde-me a la selombra de las tues alas,
loinge de ls malos, que me atácan,
de ls mius einemigos mortales que me ándan a circar.
Eilhes angórdan
i la sue boca fala cun sobérbia.
Síguen ls mius passos i círcan-me,
sou uolhos pónen an nós para mos botáren abaixo.
Aparécen-se al lhion, que quier matar,
i al lhionico que spreita de sue madrigueira.

Albanta-te, Senhor, faç-le frente i bota-los abaixo.
Cun tue spada lhibra la mie alma de ls malos.
Cun tue mano, Senhor, guarda-me de la giente de l mundo,
de ls que pónen sue felcidade nesta bida.
Cun sue barriga chena de l que mos deste,
ls filhos bíben fartos
i déixan l que le sobra als sous garoticos.

Mas you, pula justícia, starei solo cun atento al tou rostro
i, quando spertar, fartarei-me cula tue perséncia.

quarta-feira, 20 de fevereiro de 2008

Salmos (016)


Salmo eicelentíssimo de Dabide.

Guarda-me, á Dius, por cunfio an ti.
Tu, á mie alma, deziste-le al Senhor: Tu sós l Senhor,
sós l miu bien i nada hai arriba de ti.
Mas quanto als santos que na tierra stan
i als eilustres adonde stá l miu prazer,
ls delores se multeplicaran de ls que a outro dius fázen oufiertas,
nun fazerei parte de ls sous sacrafícios de licor de sangre,
sous nomes nien sequiera roçaran mius beiços.


L Senhor faç parte de mie ardança i de mie copa,
sós tu que sustentas la mie suorte.
Nas partilhas tocórun-me sítios mui agradables
ye mui buona l’ardança que me coubo.


Lhoubarei al Senhor, que me acunselhou,
até pula nuite ls mius renhones me ansínan.
Pongo siempre al Senhor delantre de ls mius uolhos,
cun el a la mie mano dreita nunca m’eirei abaixo.
Por esso stá cuntento l miu coraçon
i la mie alma stá cuntentíssima
i l miu cuorpo morará an sigurança.


Porque nun deixarás la mie alma ne l einfierno,
nien deixarás que l tou Santo conheça la sepultura.
Ansinarás-me l camino de la bida,
fartura de alegrie hai an tue perséncia,
delícias eiternas stan an tue mano dreita.


sábado, 9 de fevereiro de 2008

Salmos 015


Salmo de Dabide

Quien morará, Senhor, an tue tienda?
Quien bibirá ne l tou cabeço santo?
L que anda cun sinceridade, obra la justícia,
i fala berdade cul sou coraçon.
L que, cun sue lhéngua, nun fala mal de ls outros,
nun faç mal al sou cumpanheiro
nien aceita fazer perjuízo a naide.
L que çprézia l que ye çpreziible,
mas honra ls que témen al Senhor
l que nun falta a la sue palabra mesmo cun danho própio.
L que nun dá l denheiro cun ousura
nien se deixa cumprar contra l einocente.
Quien faç esto nunca cairá para siempre.



terça-feira, 29 de janeiro de 2008

Salmos (014)



Salmo de Dabide. Pa l Grande Cantador.


Diç l boubico an sou coraçon: nun hai Dius!
Stá corrumpido i son abominables ls feitos del,
yá nun hai naide que faga l bien.

Zde l cielo, l Senhor atentou pa ls filhos de ls homes,
a ber se habie algun antendido
alguien que andubisse a saber de Dius.
Yá todos se zbiórun i se corrumpírun,
yá nun hai naide que faga l bien, nien un sequiera.

Pus nun anténden todos ls que óbran la maldade,
que cómen l miu pobo, cumo se comíran pan,
i nun rézan al Senhor?
Ende quedórun grimados,
porque Dius stá cula giraçon de ls justos.
Bós ambergonhais l cunseilho de ls probes,
porque l Senhor ye l sou refúgio.

Á, se de Sion yá benira la salbaçon de Eirael!
Quando l Senhor fazir tornar ls prijoneiros de l sou pobo,
ende Jacó fazerá fiesta i Eirael se cuntentará.

terça-feira, 22 de janeiro de 2008

Salmos (013)


Salmo de Dabide. Pa l grande cantador.

Até quando, Senhor, te squecerás de mi siempre?
Até quando scunderás de mi l tou rostro?
Até quando andarei cun pensares malos na mie alma
to l die cheno de tristeza ne l miu coraçon?
Até quando l miu einemigo subertirá subre mi?
Mira para mi, oube-me, Senhor, Dius miu;
alhumbra mius uolhos pa que nun me druma na muorte.
Para que l miu einemigo nun diga: zumbei del,
i ls mius einemigos se cunténten cula mie caída.


Mas you cunfio na tue mezericórdia;
na tue salbaçon se cuntetará miu coraçon.
Cantarei al Senhor pul bien que me fizo.



segunda-feira, 7 de janeiro de 2008

Salmos (012)


Salmo de Dabide. Pa l grande cantador.
Para uito cuordas.

Salba-mos, á Senhor, porque hai cada beç menos justos,
yá son mi poucos ls liales antre ls filhos de ls homes.
Cada un diç cousas falsas al sou próssimo,
cun beiços que fálan bien i cun drobeç ne l sou coraçon.

Que l Senhor corte a esses lábios bien falantes
cula lhéngua que fala cun sobérbia,
Yá que dízen: «Cula nuossa lhéngua hemos de subertir,
nuossos beiços mos çfenderan,
quien mos poderá adominar?»

Diç l Semhor, «Por bias de l'agonia de ls misarables,
i de ls gemidos de ls probes
bou-me a lhebantar agora i ponerei a salbo l que ye oupremido.»
Las palabras de l Senhor son palabras puras,
prata refinada an forno de barro,
purficada siete bezes.
Tu, Senhor, ls guardarás
i dessa giraçon ls lhibrarás para siempre.
Ls malos ándan a circar todo
i an to l lhado ls mais malos de ls filhos de ls homes son premiados.

Traduçon de Fracisco Niebro


sábado, 22 de dezembro de 2007

Salmos (011)


Salmo de Dabide,
pa l mais grande cantador


Ne l Senhor cunfio; cumo bos astrebis a dezi-le a la mie alma:
scapa-te pa ls montes cumo un páixaro?
Ls malos yá árman l arco
i pónen sues frechas na cuorda
para le atiráren a las scuras als que son retos de coraçon.
Quando ls aliçaces yá son abanados
que puode fazer l justo?


L Senhor mora an sou santo palácio,
l trono de l Senhor stá ne ls cielos;
ls uolhos del míran l mundo,
l capielho de sous uolhos ousérban ls filhos de ls homes.
L Senhor pon l justo a la proba,
mas al malo i al biolento nun ls puode ber.
Porriba ls malos fazerá chober tiçones acessos i alxofre,
i ua fuorte airaçada será l que inche l copo del.
Porque l Senhor ye justo i gusta de la justícia
i l rostro del stá cun atento al que ye reto.


quarta-feira, 12 de dezembro de 2007

Salmos (010)


Porquei, Senhor, stás tan loinge?
Porquei te scondes ne ls tiempos de agonia?
An sou argulho, l malo persigue cun rábia l misarable;
que seia caçado nas rateiras que el armou.
L malo gloria-se de sues ambiçones,
l ganancioso diç mal i çprézia l Senhor.
L malo diç, na sua altibeç:
todo l que matina ye que nun hai Dius.
Cuida que sous caminos han de ir siempre palantre,
mas ls tous juízos stan loinge del a grande altura,
el çprézia to ls sous adbersairos.


Diç an sou coraçon: «nunca me eirei abaixo,
porque de giraçon an giraçon nunca starei an zgrácia.»
Sue boca stá chena de maldiçon, anganhos i stúcia;
ambaixo sue lhéngua hai moléstia i maldade.


Pon-se cumo rateira acerca las aldés,
ne ls scundideiros mata l einocente,
i ls uolhos del abáixan-se acontra l probe.
Scundido cumo lhion na sue madrigueira
arma rateiras para roubar al misarable
i quando l caça arrastra-lo na sue rede.
Ancuolhe-se i acoca-se,
i la camarada de ls probes cai an sues fuortes gárrias.


Diç an sou coraçon: «Dius yá se squeciu,
i tapa sue cara para nun tener ber mais.»
Lhebanta-se, Senhor Dius, upe la tue mano
i nun te squeças de ls misarables.
Porquei l ímpio çprézia a Dius,
dezindo an sou coraçon, Tu nun l castigarás?
Mas tu bien l bés, porque miras pa l trabalho i pa l anfado
para l antregar an tues manos.
L probe a ti apledia,
Tu sós l amparo de l uorfano.


Cobra l braço de ls ímpios i malinos:
busca sue maldade até que nun seias capaç de l’achar.


L Senhor ye rei eiterno para siempre:
zaparéçan ls paganos de la tierra que le pertence.
Senhor, tu oubiste ls deseios de ls houmildes,
tu cunfortarás sous coraçones i tous oubidos staran abiertos para eilhes:
pa le fazer justícia al uorfano i al aflegido,
para quie l home de la terra
nun cuntine a spalhar bioléncia.

sábado, 8 de dezembro de 2007

Salmos (009)


Salmo de Dabide,
pa l mais grande cantador, subre Muth-Labben.


Hei de lhoubar l Senhor cun todo l miu coraçon,
hei de cuntar todas las sues marabilhas.
An ti m’alegrarei i darei brincos de cuntento,
i cantarei salmos al tou nome, á Altíssemo.


Porque ls mius einemigos yá arrecúlan,
cáien-se i quédan-se muortos delantre de ti.
Porque tu defendiste l miu dreito i la demanda,
senteste-te ne l tribunal para julgar cun justícia.
Amanaceste ls paganos, deste cuonta de ls malos,
i arrinqueste l nome deilhes pula raíç, para siempre.
Á einemigo, acabórun-se las derrotas que fazes, para siempre,
que le çtruíste las cidades i la lhembráncia deilhes zapareciu.


Mas l Senhor sentará-se para siempre,
que yá purparou l sou tribunal para julgar.
El mesmo julgará l mundo cun justícia
i gobernará las naçones cun eiquidade.
L Senhor ha de ser alíbio pa l aflegido,
un grande alíbio an tiempos de agonia.
Ls que conhécen l tou nome, Senhor, cunfiaran an ti,
porque nunca zampareste que ándan a saber de ti.


Cantai salmos al Senhor, que mora an Sion,
anunciai antre ls pobos las sues áfricas.
El persígue ls que arramórun sangre, lhembra-se deilhes,
nun se squece de l choro de ls misarables.


Ten mezricórdia de mi, Senhor,
mira la miséria que ben de ls que m’apoquéntan,
tu que me lhibras de las puortas de la muorte.
Assi cuntarei tous lhoubores a las puortas de Sion,
i cuntentarei-me cun tue salbaçon.


Ls paganos afundírun na foia que fazírun,
ls pies prendírun-se-le ne l lhaço que scundírun.
L Senhor quedou coincido pul juízo que fizo,
i ls malo caiu ne ls lhaços que el mesmo armou.


Ls malos han de tornar pa l anfierno
i ls paganos que se squécen de Dius.
Porque l probe nun será squecido para siempre,
nien la sprança de ls anfelizes se perderá eiternamente.


Alhebanta-te, Senhor! Que l home nun subirta!
Que séian julgadas las naçones delantre de ti.
Faç cun que téngan grima de ti, Senhor,
i quéden a saber que nun pássan de homes.

Traduçon de Fracisco Niebro