domingo, 31 de janeiro de 2010

ye stranho l miedo a la nuitica

agora agarro l miedo culas manos, nun arrolhar que ben cula tarchica, stranho cumo airico de la manhana a fazé-le festicas al baranho de l segado feno; yá muitá me queda stranho l miedo, assi camisola de lhana a la punta de júlio, pulberino amansiado na scaleira sien fin de gabelheiros na prainada an san juan; apuis de tantos anhos juntos, deixo que se me druma ne l arrolhar de ls uolhos i apuis passo-le ls dedos pulas cuordas daquel sou silenço, a spertar cantigas que nun me chégan a salir; ye stranho l miedo a la trachica, que mais relhuç la tristeza, poça que me quedou dua auga yá de hai muito tiempo chobida; mido-lo agora ne l brebe durar de las risas, ne ls sfergantes que le ábren la puorta als páixaros de l delor, mais grandes que l tiempo scasso, mais altos que ua passageira eiternidade.

la scuolha

Célio por Oufileno i Quíntio por Oufilena,
Muorre-se d’amor la frol de la mocidade de Berona,
Este pul armano, aquel pula armana. Esto ye l que se chama
De berdade ua doce camarada de armanos.
A qual poderie ajudar mais? Célio, a ti puis por mi tue
Amisade sin par fui sujeita a la proba de l fuogo,
Quando ua boubica chama me abrasaba até la miolha.
Que seias feliç, á Célio, i afertunado ne l amor.

Catulo, Poemas, 100



Caelius Aufilenum et Quintius Aufilenam
flos Veronensum depereunt iuuenum.
hic fratrem. ille sororem. hoc est quod dicitur illud
fraternum uere dulce sodalicium.
cui faueam potius. Caeli tibi. nam tua nobis
perspecta ex igni est unica amicitia
cum uesana meas torreret flamma medullas.
sis felix Caeli. sis amore potens.

Catuli Carmina, 100



sábado, 30 de janeiro de 2010

nanhue mulhier

nanhue mulhier puode dezir que fui tan amada
tan de berdade cumo por mi la mie Lésbia fui amada.
nanhue fedlidade houbo nunca an nanhun cumben
cumo la que al tou amor le fui dedicada por mi.

Catulo, Poemas, 87



nulla potest mulier tantum se dicere amatam
uere quantum a me Lesbia amata mea es.
nulla fides ullo fuit umquam in foedere tanta
quanta in amore tuo ex parte reperta mea est.

Catuli Carmina, 87





sexta-feira, 29 de janeiro de 2010

diário 34

nunca se me squecerá de cumo era deboto a san Burtelameu, siempre a pedi-le milagres, mas cousa pouca, bendo bien, cousa de pouco trabalho; un die pediu-le al santo que l fazira feliç, mas quando se albantou para poner ua moneda na caixa de las smolas, achou-la cerrada i nunca mais se le abriu: esso nun ye cousa que se pida, nien a un santo milagreiro, dixo-le l santo an suonhos, que esse milagre que me pides, solo tu mesmo l puodes fazer, yá que nun ye milagre que se faga dua beç para siempre, mas hai que l star siempre a fazer, a cada cachico, i nun hai santo que rejista nien smola que pague tanta canseira.



Cuntradiçon

A tal ponto l sprito chegou, mie Lésbia, por culpa tue,
I assi a el mesmo se perdiu pula sue fidelidade,
Que yá nun cunsigue querer-te bien, anque te fagas la melhor,
Nin zistir de te querer, anque para isso todo fagas.

Catulo, Poemas, 75



[an lhatin:

Huc est mens deducta tua, mea Lesbia, culpa,
Atque ita se officio perdidit ipsa suo,
Ut iam nec bene uelle queat tibi, si optuma fias,
Nec desistere amare, omnia si facias.

Catuli Carmina, 75]




quinta-feira, 28 de janeiro de 2010

diário 33

zde un cierto die an delantre deixei de ir pa l Sagrado: fui quando me ampeçou a agoniar l açago de palabras i de planos para salbar l mundo.

Cumo ye possible?

Dezies datrás que solo Catulo te topou,
Lésbia, i que an beç de mi nien a Júpiter queries tener.
Ende, quije-te, nun solo cumo la giente quier a la amiga,
Mas cumo un pai quier als filhos i als genros.
Beio agora quien sós; puis anque l ardor seia mais grande,
Assi i todo muito mais mala i pequerrica sós para mi.
Cumo ye possible? preguntas tu. Porque ua tal oufénsia l amante
Oubriga a gustar mais, mas a querer menos.

Catulo, Poemas (72)




[an lhatin:

Dicebas quondam solum te nosse Catullum,
Lesbia, nec prae me uelle tenere Iouem.
Dilexi tun te, non tantum ut uulgus amicam,
Sed pater ut natos diligit et generos.
Nunc te cognoui; quare etsi impensius uror,
Multo mi tamen es uilior et leuior.
Qui potis est ? inquis. Quod amentem iniuria talis
Gogit amare magis, sed bene uelle minus.


Catuli Carmina (72)]


[Nota : amiga (an mirandés) = amante]




quarta-feira, 27 de janeiro de 2010

Eilha diç...

A niun home, diç la mie mulhier, s’antregarie
Senó a mi, nin que Júpiter an pessona se lo pedira.
Eilha diç; mas l que ua mulhier diç al amante deseoso
hai que lo screbir ne l aire i n’auga que cuorre.

Catulo, Poemas, 70




[an lhatin:

Nulli se dicit mulier mea nubere malle
Quam mihi, non si se Iupiter ipse petat.
Dicit; sed mulier cupido quod dicit amanti
In uento et rapida scribere oportet aqua.

Catuli Carmina, 70]





terça-feira, 26 de janeiro de 2010

diário 32

yá mal oubie l racrac de la fouce, que a aqueilha hora a bolcar para meidie era de l sudor que mais se sentie l bózio, l gabelheiro deixado cumo pástio a la dentadura de l restroilho, la munha a antrá-me por quantos buracos tenie l cuorpo, nun ardor que siempre anúncia l outro lhado de l sexo de ls probes: siempre fodidos.

Cunfia na lhuç

Por fabor, se nun te amportares muito,
Amostra adonde stan las trebas de tou scundideiro.
Fumus a saber de ti pul Campo pequeinho,
Ne l circo, an todas las lhibraries,
A la punta de riba de l templo sagrado de Júpiter.
Ne l grande passeio al mesmo tiempo
Todas las mulhericas agarrando, á amigo,
Que, assi i todo, bi cun rostro sereno.
Á! i era assi por ti que you boziaba:
«Roubestes-me Camélio rapazas de mala bida!»
Ua deilhas dixo, amostrando l peito znudo:
«Stá eiqui scundido nas mies teticas quelor de rosa.»
Mas achar-te yá ye un trabalho de Hércules!
Negas que stás a ser argulhudo, á amigo?
Diç-mos adonde bás a star, amostra.
Sien miedo, á cumpanheiro, cunfia na lhuç.
Son rapazicas an lheite que agora te reténen?
Se mantenes la lhéngua na boca cerrada,
Todos ls fruitos de l amor botarás pa la rue,
Puis Benus gusta de muito palabreado.
Ou, se quejires, puodes cerrar l tou gusto,
Çque you partecipe de l buosso amor.

Catulo, Poemas, 55





[an lhatin:

Oramus, si forte non molestum est,
Demonstres, ubi sint tuae tenebrae,
Te in campo quaesiuimus minore,
Te in circo, te in omnibus libellis
Te in templo summi iouis sacrato.
In magni simul ambulatione
Femellas omnes, amice, prehendi,
Quas uultu uidi tamen sereno.
Ah uel te sic ipse flagitabam;
«Camerium mihi pessimae puellae!»
Quaedam inquit, nudum reclude pectus:
«Hic in roseis latet papillis.»
Sed te iam ferre herculi labos est!
Tanto ten fastu negas amice?
Dic nobis ubi sis futurus, ede.
Audacter, committe, crede luci.
Nunc te lacteolae tenent puellae?
Si linguam clausa tenes in ore,
Fructus proicies amoris omnes
Uerbosa gaudet venus loquella.
Uel si uis, licer obseres palatum.
Dum uestri sim particeps amoris.


Catuli Carmina, 55]




segunda-feira, 25 de janeiro de 2010

Quei se passa Catulo?

Quei se passa, Catulo? Porquei tardas an te morrer?
Ne l talho curul senta-se Nónio, esse trubiculoso.
Pul sou cunsulado, Batínio jura falso.
Quei se passa, Catulo? Porquei tardas an te morrer?

Catulo, Poemas, 52




[an lhatin:

quid est Catulle. quid moraris emori.
sella in curuli struma Nonius sedet.
per consulatum peierat Vatinius.
quid est Catulle. quid moraris emori.

Catuli Carmina, 52




[Nota: poema contra ls partidários de César]

domingo, 24 de janeiro de 2010

Ua risa doce

El aparece-se-me a un dius,
Arrepassa ls diuses, se ye possible, l
Que sentado acontra ti
Mira i oube

Cua risa doce, que a este misarable todos
Acende ls sentidos; pus siempre que,
Lésbia, te mirei, nun queda an mi
Boç na boca,

Mas la lhéngua tuolhe-se, de las piernas lhebe
Un fuogo mana, cun sonido de drento
Telíncan ls oubidos, cérran-se cua drobada
Nuite ls uolhos.

La buona bida, á Catulo, ye la tue moléstia;
Cula buona bida t’animas i albórias por demais.
La buona bida siempre tanto reis cumo ricas
Cidades botou a la perdiçon.

Catulo, Poemas (51)




[an lhatin:
Dulce ridentem

Ille mi par esse deo uidetur,
Ille, si fas est, superare diuos,
Qui sedens aduersus identidem te
Spectat et audit

Dulce ridentem, misero quod omnis
Eripit sensus mihi; nam simul te,
Lesbia, aspexi, nihil est super mi
Vocis in ore,

Lingua sed torpet, tenuis sub artus
Flamma demanat, sonitu suopte
Tintinant aures, gemina teguntur
Lumina nocte.

Otium, Catulle, tibi molestum est;
Otio exultas nimiumque gestis.
Otium et reges prius et beatas
Perdidit urbes.

Catulus, Carmina (51)]



sábado, 23 de janeiro de 2010

Pedido

L die d’onte, á Licínio, cumo stábamos demais,
Muito joguemos culas mies trabicas,
Cumo cumbenie que fúramos de bun gusto.
A screbir bersicos cada un de nós
Jogaba screbindo nun ritmo i apuis noutro
Trocando-los un cul outros antre risadas i bino.
I dende me bien cula tue grácia
Ancantado, á Licínio, i culas tues lhonas,
De modo que, cuitadico de mi, nien l quemido m’agradaba
Nien l suonho traie sou sereno als mius oulhicos,
Mas, agarrado por un boubo deleriar, toda la cama
Çfazie cun gana de ber la lhuç
Para falar cuntigo i star an pie de ti.
Anquanto mius nembros antorpecidos pula canseira
Stában meimuortos stendidos na cama,
Ende, á guapo, este poema para ti fiç,
I por el te puodes dar de cuonta de l miu delor.
Agora, lhibra-te de seres çcarado, i ls nuossos pedidos,
Pedimos-te, lhibra-te de çpreziar, á menina de ls mius uolhos,
Para que Némesis nun te castigue.
Ye ua diusa terrible: lhibra-te de la oufender.

Catulo, Poemas, 50






[an lhatin:

Hesterno, Licini, die otiosi
Multum lusimus in meis tabellis,
Ut conuenerat esse delicatos.
Scribens uersiculos ueterque nostrum
Ludebat numero modo hoc modo illoc
Reddens mutua per iocum atque uinum
Atque illinc abii tuo lepore
Incensus, Licini, facetiisque,
Ut nec me miserum cibus iuuaret,
Nec somnus tegeret quiete ocellos,
Sed todo indomitus furore lecto
Uersare cupiens uidere lucem~
Ut tecum loquerer, simulque ut essem.
At defessa labore membra postquam
Semimortua lectulo iacebant,
Hoc, iucunde, tibi poema feci,
Ex quo perspiceres meum dolorem.
Nunc audax caue sis, precesque nostras,
Oramus, caue despuas, ocelle,
Ne poenas Nemesis reposcat a te.
Est uehemens dea; laedere hanc caueto.

Catuli Carmina, 50]





sexta-feira, 22 de janeiro de 2010

Buolta a casa



Yá la primabera trai outra beç ls dies macius,
Yá la rábia de l cielo eiquinocial
S’atama culs serenos assopros de l Zéfiro.
Déixemos, á Catulo, las prainadas de la Frígia
I las ricas tierras de la cálida Niceia:
Bólemos pa las afamadas cidades de la Ásia.
Yá l albrotado pensamiento apledia por stremundiar,
Yá ls pies, cuntentos, quédan lhebes cula gana.
Adius, á grupos de doces cumpanheiros,
Que a la par salimos para loinge de casa,
Muitos i defrentes caminos mos lhieban.


Catulo, Poemas, 46


[an lhatin

Iam per egelidos refert tepores.
Iam caeli furor aequinoctialis
Iucundis Zephyri silescit auris.
Linquantur Phrygii Catulle campi
Nicaeaeque ager uber aestuosae.
Ad claras Asiae uolemos urbes.
Iam mens praetrepidans auet uagari.
Iam laeti studio pedes uigescunt.
O dulces comitum ualete coetus.
Longe quos simul a domo profectos
Diuersae uarie uiae reportant.

Catuli Carmina, 46]





quinta-feira, 21 de janeiro de 2010

lhargo castigo



Mas que boubera, á zgraciado Rábido
Te atira de cabeça pa ls mius bersos jambos?
Que dius, por ti mal mal ambocado,
Te lhieba a porbocar ua lhuita sien sentido?
Ye para andares nas bocas de l mundo?
Quei quieres? Quieres ser afamado nun amporta cumo?
Has de ser: yá que ls mius amores
Quejiste amar lhargo castigo tenerás.

Catulo, Poemas, 40



[an lhatin:

Quaenam te mala mens, miselle Rauide,
A praecipitem in meos iambos?
Quie deus tibi non bene aduocatus
Uecordem parat excitare rixam?
An ut peruenias in ora uulgi?
Quid uis? Qualibet esse notus optas?
Eris, quandoquidem meos amores
Cum longa uoluisti amare poena.

Catuli Carmina, 40




quarta-feira, 20 de janeiro de 2010

Un poema para Cecílio



A un amable poeta, al miu fiél amigo
Cecílio, á papiro, quiero que digas
Que benga a Berona, deixando de la Nuoba
Cuomo las muralhas, i las bordas de l Lhário,
Puis quiero que alguns pensamientos
Ouba de un amigo del i miu.
Por esso, se fur sabido, deborará l camino,
Por mais que la sue cándida rapaza mil
Bezes l zbie de salir i, las manos al cachaço
Le botando, le pida para quedar.
Eilha que, agora, se fur berdade l que me cúntan,
Se muorre por el cun amor eirrejistible.
Puis, çque el le liu l poema dedicado
A la senhora Dídima, por bias del, cuitadica,
Fuogos cómen-le la miolha por andrento.
You perdono-te, Sáfica rapaza,
Mais sabida que la musa; puis ye guapo l poema
Lhebantado por Cecílio a la Grande Mai.
Catulo, Poemas, 35




[Am lhatin

Poetae tenero, meo sodali
Uelim Caecilio, papyrae, dicas
Veronam ueniat, Noui relinquens
Comi moenia, Lariumque litus;
Nam quasdam uolo cogitationes
Amici accipiat sui meique.
Quare, si sapiet, uiam uorabit,
Quamuis candida milies puella
Euntem reuocet manusque collo
Ambas iniciens roget morari,
Quae nunc, si mihi yera nuntiantur,
Illum deperit impotente amore :
Nam quo tempore legit incohatam
Dindymi dominam, ex eo misellae
Ignes interiorem edunt medullam.
Ignosco tibo, Sapphica puella
Musa doctior; Est enim uenuste
Magna Caecilii incohata Mater.
Catuli Carmina, 35]





terça-feira, 19 de janeiro de 2010

Sermion



Sermion, de las penínsulas i de las ilhas
Pérola, a quien nas claras lhagonas
I ne l grande mar a dambas a dues Neptuno lhieba,
Cun que prazer i cun que alegrie te beio,
Até mal acradito que la Tínia i ls Bitínios
Campos deixei i te beio an sítio seguro.
Ah, que maior felcidade hai que star lhibre de cuidados,
Quando l’alma pousa la carga i pul strangeiro
Trabalho cansados benimus para nuossa casa
I na tan sperada cama çcansamos.
Ye solo esto que dan an paga de tanto trabalho.
Salude, á guapa Sermion, cuntenta-te i tamien l quedarei
I alegrai-bos tamien, á óndias de la Lhídia lhagona;
Ria-se todo l que an casa ye de dar risadas.

Catulo, Poemas, 31




[an lhatin

Paene insularum, Sirmio, insularumque
Ocelle, quascumque in liquentibus stagnis
Marique uasto fert uterque Neptunus,
Quam te libenter quamque laetus inuiso,
Vix mi ipse credens Thuniam atque Bithunos
Liquisse campos et uidere te in tuto.
O quid solutis est beatius curis,
Cum mens onus reponit ac peregrino
Labore fessi uenimus larem ad nostrum
Desideratoque acquiescimus lecto.
Hoc est quod unum est pro laboribus tantis.
Salue, o uenusta Sirmio, atque ero gaude
Gaudente uosque, o Lydiae lacus undae;
Ridete, quicquid est domi cachinnorum.

Catuli Carmina, 31

segunda-feira, 18 de janeiro de 2010

Falso amigo


Alfeno, squecido i falso pa ls que te son lhiales,
Yá an nada tenes pena, á sou cruel, de tou doce amiguico?
Yá me deixas, yá nun tenes dúbedas an me anganhar, sou malbado?
Mira que las pulhices de ls homes mintirosos nun le gústan als de ls cielos;
Mas tu nun fais causo i deixas-me, cuitadico de mi, antre zgrácias.
Ai, quei puoden fazer ls homes, diç-me, an quien puoden cunfiar?
Ye berdade, tu mandabas-me atregar-te la mie alma, malbado, me
Lhebando até l amor, cumo se todo fúran certezas.
Agora bás-te ambora de mi i que to las tues palabras i feitos
Los lhieben ls aires i las delgeiras nubres.
Se tu te squeciste, al menos ls diuses te lhémbren, lhembre-te la fé,
La que fazerá cun que, de agora an delantre, te arrependas de l que faziste.

Catulo, Poemas, 30




[An lahtin

Alfene immemor atque unanimis false sodalibus,
Iam te nil miseret, dure, tui dulcis amiculi?
Iam me prodere, iam non dubitas fallere, perfide?
Nec facta impia fallacum hominum caelicolis placent;
Quae tu neglegis ac me miserum deseris in malis.
Eheu quid faciant hominess, cuiue habeant fidem?
Certe tute iubebas animam tradere, inique, me
Inducens in amorem, quasi tuta omnia mi forent.
Idem nunc retrahis te. Ac tua dicta omnia factaque
Uentos irrita ferre ac nebulas aereas sinis.
Si tu oblitus es, at dei meminerunt, meminit fides,
Quae te ut paeniteat postmodo facti faciet tui.

Catuli Carmina, 30]





domingo, 17 de janeiro de 2010

La casa heipotecada

Fúrio, la buossa casica de campo nin de l Austro
Al assopro stá spuosta nin de l Fabónio
Nin de l anrabiado Bóreas ou de l Afeliota,
Mas al de quinze mil i duzientos sestércios.
Á, que aire hourrible i pestilento!

Catulo, Poemas, 26



Furi, uillula uostra non ad Austri
Flatus opposita est neque ad Fauoni
Nec saeui Boreae aut Apheliotae,
Verum ad milia quindecim et ducentos.
O uentum horribilem atque pestilentem!

Catuli Carmina, 26

sábado, 16 de janeiro de 2010

la fertuna de Fúrio

Fúrio, que nun tenes scrabo, nien arca,
Nien chizmes, nien aranhones, nien lhume,
Mas tenes pai i madrasta, de quien
Ls dientes até piedras son capazes de comer.
Ye buono para ti bibires cun tou pai
I cula traba que ye la mulhier de tou pai.
Nun ye admirança, puis stais todos de buona salude
Fazeis bien la digeston, a nada teneis miedo,
Nien a fuogos, nien a fuortes sbarrulhos,
Nien a cousas malas, nien a anganhos de beneno,
Nien a outros causos peligrosos.
I teneis ls cuorpos mais secos que cuorno
Ou se puode haber algo mais ressequido
Por bias de l sol, de l friu i de la fame.
Antonce porque nun habies de star feliç i cuntento?
Loinge de ti ándan l sudor, la cuçpinha,
L sgárrio i l noijo de moncas nas narizes.
A esta lhimpeza ajunta algo mais lhimpo,
Tenes l culo mais relhuziente que un saleirico,
Nien dieç bezes cagas nun anho anteiro
I la merda ye mais dura que faba seca i xeixo;
Puis se la agarrares i sfregares culas manos,
Nunca será capaç de te cagar un solo dedo.
Antoce, á Fúrio, estas bantaiges tan agradables
Nun las çperdices nien las çprézies.
I ls cien sestércios que me andas a pedir
Squece, puis yá sós bastante afertunado!

Catulo, Poemas, 23





[an lhatin

Furei, cui neque servos est neque arca
Nec cimex neque araneus neque ignis,
Verum est et pater et nouerca, quorum
Dentes uel silicem comesse possunt.
Est pulcre tibi cum tuo parente
Et cum coniuge lignea parentis.
Nec mirum; bene nam ualetis omnes,
Pulcre concoquitis, nihil timetis,
Non incendia, non graues ruinas,
Non facta impia, non dolos ueneni,
Non casus alios periculorum.
Atqui corpora sicciora cornu
Aut siquid magis aridum est habetis
Sole et frigore et esuritione.
Quare non tibi sit bene ac beate?
A te sudor abest, abest saliua,
Muccusque et mala pituita nasi.
Hanc ad munditiem adde mundiorem,
Quod culus tibi purior salillo est,
Nec toto decies cacas in anno,
Atque id durius est faba et lapillis;
Quod tu si manibus teras fricesque,
Non umquam digitum inquinare posses,
Haec tu commoda tam beata, Furei,
Noli spernere nec putare parui.
Et sestertia quae soles precari
Centum desine, nam sat es beatus.

Catuli Carmina, 23

sexta-feira, 15 de janeiro de 2010

Abiso a Aurélio




Aurélio, pai de las fames,
Nun solo de estas, mas de quantas yá houbo
Ou hai ou ha de haber por estes anhos,
Quieres anrabar l miu rapaç.
I nien l scondes : andas cun el, ris-te cun el,
Apegado al sou cuorpo spurmentas de todo!
Nun bás a cunseguir; puis antes de me tramares
Bou-te a agarrar purmeiro i meto-te-lo na boca.
I se assi te fartaras, calharie-me;
Mas dá-me pena fazer esso, puis a passar fame
I sede, cuitadico de mi, daprende l miu rapaç.
Antoce deixa-lo, anquanto nun te ambergonhes,
Senó chegas al fin, cun el na boca.

Catulo, Poemas, 21




[an lhatin

Aureli, pater esuritionum,
Non harum modo, sed quot aut fuerunt
Aut sunt aut aliis erunt in annis,
Pedicare cupis meos amores.
Nec clam ; nam simul es, iocaris una,
Haerens ad latus omnia experiris.
Frustra; nam insidias mihi instruentem
Tangam te prior irrumatione.
Atque id si faceres satur, tacerem;
Nun ipsum id doleo, quod esurire,
A! meme, puer et sitire discet.
Quare desine, dum licet pudico,
Nei finem facias, sed irrumatus.

Catuli Carmina, 21]





quinta-feira, 14 de janeiro de 2010

Pequeinho fabor cun amanaça



Ancomendo-me a ti, you i l miu amor,
Á Aurélio. Pido-te un pequeinho fabor:
Que, se algue cousa cun to l’alma desieste
Que se mantubira pura i sien danho,
Me guardes l miu rapaç an sou pudor,
Nun digo de la giente - nada temo
Desses que pula praça ándan dun lhado pa l outro,
Acupados cun sous negócios -
Tengo miedo ye de ti i de l tou capulho,
Amanaça pa ls moços séian buonos ou malos.
Tu mexe-lo por adonde el querga i quanto querga
Cumo te dir la gana, quando stubir fuora, purparado:
Mas este, cumo you quiero, será eiceçon.
Porque se tubires un pensamiento malo i la eirresistible gana
A tan grande culpa te arrastrar, á miu grande cabron,
Cumo para me atacares a la traiçon,
Á zgraciado, pouca suorte bai a ser la tue!
Culas piernas scarranchadas a la fuoça i abierta la puorta
Chubiran por ti adrento rabanetes i peixes.

Catulo, Poemas, 15




[an lhatin:

Commendo tibi me ac meos amores,
Aureli. Veniam peto pudentem,
Ut, si quicquam animo tuo cupisti,
Quod castum expeteres et integellum,
Cunserues puerum mihi pudice,
Non dico a populo; nihil ueremur
Istos, qui in platea modo huc modo illuc
In re praetereunt sua occupati;
Verum a te metuo tuoque pene
Infesto pueris bonis malisque.
Quem tu qua lubet, ut lubet, moueto
Quantum uis, ubi erit foris, paearum;
Hunc unum excipio, ut puto, pudenter,
Quod si te mala mens furorque uecors
In tantam impulerit, sceleste, culpam,
Ut nostrum insidiis caput lacessas,
A! tum te miserum malique fati,
Quem attractis pedibus patente porta
Percurrent raphanique mugilesque.

Catuli Carmina, 15]

[Notas:

- capulho = pénes;

- meter-le peixes i rabanetes pul culo arriba era castigo típico reserbado als adúlteros]

quarta-feira, 13 de janeiro de 2010

Recado


Fúrio i Aurélio, cumpanheiros de Catulo,
Nien que el se abinture até la fin de la Índia,
Adonde la costa, ressonando al loinge, ye batida
Pulas óndias de ouriente,

Ou pa ls Hircanos ou pa ls Árabes delicados,
Ou pa ls Sagas ou pa ls Partos, armados de frechas,
Ou pulas siete ambocaduras que tinhe
Las augass de l Nilo,

Ou s’abinture a atrabessar ls altos Alpes,
Para de l grande César ber las altas lhembráncias,
L Reno goulés, cun sue fuorte corriente i ls
Bretones de la fin de l mundo,

Todo esto, i qualquiera cousa que querga la gana
De ls cielos, purparados para afruntar a la par,
Anunciai-le a la mie rapaza estes poucos
Nun buonos dezires:

Que biba i seia feliç culs sous debassos amigos,
Esses que ls abraça als trezientos de cada beç,
A nanhun ama de berdade, mas a todos sien paraige
Las partes le rumpendo;

Que nun cunte, cumo datrás, cul miu amor,
Esse que, por sue culpa, se caiu cumo frol
De l mais çtante prado, apuis de topada
Pul arado que passaba.

Catulo, Poemas, 11





[an lhatin

Furi et Aureli, comites Catulli,
Siue in extremos penetrabit Indos,
Litus ut longe resonante Eoa
Tunditur unda,

Siue in Hyrcanos Arabasue molles,
Seu Sagas, sagittiferosue Parthos,
Siue quae septemgeminus colorat
Aequora Nilus,

Siue trans altas gradietur Alpes,
Caesaris uisens monimenta magni,
Gallicum Rhenum, horribile aequor ulti-
mosque Britannos,

Omnia haec, quaecumque feret uoluntas
Caelitum, temptare simul parati,
Pauca nuntiate meae puellae
Non bona dicta.

Cum suis uiuat ualeatque moechis,
Quos simul complexa tenet trecentos,
Nullum amans uere, sed identidem omnium
Ilia rumpens;

Nec meum respectet, ut ante, amorem,
Qui illius culpa cecidit uelut prati
Ultimi flos, praetereunte postquam
Tactus aratro est.

Catuli Carmina, 11]

terça-feira, 12 de janeiro de 2010

Nun dar parte de fraco

Probe Catulo, deixa-te de fazer boubadas
I l que bires perdido dá-lo por perdido.
Datrás relhuzírun para ti brilhantes soles,
Quando ibas adonde la rapaza te lhebaba
Amada por mi cumo ningua será amada.
Ende aqueilhas tan agradables cousas nacien
Las que tu queries i de que nun era scumiosa.
Relhuzírun, de berdade, para ti brilhantes soles.
Agora yá eilha nun quier; tamien tu, nun seias burro, deixa de querer,
Nien baias atrás de quien te fuge, nien bibas zgraciado,
Mas cun sprito oustinado, aguanta-te.
Adius, rapaza. Yá Catulo rejiste,
I nun eirá a saber de ti nien te pedirá, yá que nun quieres;
Mas tu has de sufrir, quando naide quejir saber de ti.
Malbada, ai de ti! Que bida te spera?
Quien agora se achegará de ti? A quien has de parecer guapa?
A quien bás agora a amar? De quien dezirás que sós?
A quien beisarás? A quien le morderás ls lábios?
Mas tu, Catulo, aguanta sien dares parte de fraco.

Catulo, Poemas, 8




[an lhatin

Miser Catulle, desinas ineptire,
Et quod uides perisse perditum ducas.
Fulsere quondam candidi tibi soles,
Cum uentitabas quo puella ducebat
Amata nobis quantum amabitur nulla.
Ibi illa multa tum iocosa fiebant,
Quae tu uolebas nec puella nolebat.
Fulsere uere candidi tibi soles.
Nunc iam illa non uolt; tu quoque, inpotens, noli,
Nec quae fugit sectare, nec miser uiue,
Sed obstinata mente perfer, obdura.
Vale, puella. Iam Catullus obdurat,
Nec te requiret nec rogabit inuitam;
At tu dolebis, cum rogaberis nulla.
Scelesta, uae te; quae tibi manet uita!
Quis nunc te adibit? cui uideberis bella?
Quem nunc amabis? cuius esse diceris?
Quem basiabis? cui labella mordebis?
At tu, Catulle, destinatus obsdura.

Catuli Carmina, 8]


segunda-feira, 11 de janeiro de 2010

l derretir de la niebe i de l tiempo

houbo un anho - anhos sessenta de l seclo XX - de nebadas i cencenhadas tan fuortes que s'alhargórun las férias de l Natal por mais uns quinze dies de lhibardade sien tino: lhembra-se-me bien de querer que nunca aqueilha niebe se derretisse, de que l tiempo s'ancarambinasse colgado de ls telhados i janeiro nun se deixasse acurtiar ne l choro de ls chupos a derretir-se; la cuncéncia de l tiempo ye mais fuorte quando nun mos deixa fazer l que tenemos de fazer, i cumo sabe bien aquel arrolhar dua spera que mos pon la lhibardade a la puorta, niebe que podemos agarrar a las ambuças i cun eilha sfuracar la deceplina a boladas, i rindo-mos deilha an caramonos cun nariz grande i uolhos de bulhaca; yá uns anhos que nun antraba por janeiro alantre na mie tierra i esses dies fúrun cumo un renacer, ua besita a un paraíso que yá muitá habie perdido: nun bonda la cuncéncia que tenemos de ls sítios, mas ye eissencial la cuncéncia que deilhes tenemos ne l tiempo: la mie tierra an janeiro nun ye la mesma que pula Páscoa, ne l berano ou por dezembre afuora, porque todo demuda i l zaspero ye que demuda sin nós, tamien partecipantes de la mudança: nun ye possible ponermos la bida stendida nun assomadeiro i deilhi mos assomar-mos i quedar a ber todo a demudar i nós siempre na mesma, i ye esso que la niebe mos trai de nuobo: al derretir-se, scuorre por eilha l tiempo i ben-mos ua atrecida cuncéncia de cumo nun hai carambelo que mos mantenga eiternamente.




domingo, 10 de janeiro de 2010

Fame

Preguntas, para mi, quantos beisos
Tous, á Lésbia, serán bastantes i a mais.
Cumo la muita arena de la Lhíbia que
Se stende por Cirene, onde se dá l laser,

Antre l ouráculo de l caliente Júpiter
I la sagrada sepultura de l bielho Bato,
Ou cumo tanto astro que, pula calhada la nuite,
Bei ls scundidos amores de ls homes,

Assi tu muito beiso hás-de dar
Al çfamiado Catulo para tener que chegue i sobre,
Tanto, que nin puls curjidosos ser cuntados
Puodan nin ambruxados pula mala lhéngua.

Catulo, Poemas, 007





[an lhatin

Fames

Quaeris quot mihi basiationes
Tuae, Lesbia, sint satis superque.
Quam magnus numerus Libyssae harenae
Lasarpiciferis iacet Cyrenis,

Oraculum Iouis inter aestuosi
Et Batti ueteris sacrum sepulcrum,
Aut quam sidera multa, cum tacet nox,
Furtiuos hominum uident amores,

Tam te basia multa basiare
Vesano satis et super Catullo est,
Quae nec pernumerare curiosi
Possint nec mala fascinare lingua.

Catuli Carmina, 007]




sábado, 9 de janeiro de 2010

Morriu-se l paixarico



Chorai, á Bénus i Cupidos,
I quantos homes hai sensibles al que ye guapo.
L paixarico de la mie nina morriu-se,
L paixarico, que era las delícias de mie nina,
Que eilha mais que als sous uolhos amaba;
Puis era cumo miel i coincie-la cumo a sue
Própia mai tan bien cumo ua filha,
I nunca de sou cuolho se mexie,
Mas dando brincos dun lhado pa l outro,
Solo a la sue duonha nun paraba de piar.
Agora bai pul camino scuro,
Aquel de adonde dízen que naide buolbe.
Mas maldigo-bos a bós, á trebas malditas
De l Orco, que to las cousas guapas deborais;
Tan guapo paixarico me roubestes,
Á maldito crime! Á zgraciado paixarico!
Agora, por bias de ti, de la mie nina
Chorando aburméilhan-se ls anchados oulhicos.

Catulo, Poemas, 03



[lhatin

Lugete, o Veneres Cupidinesque,
Et quantum est hominum uenustiorum.
Passer mortuus est meae puellae,
Passer, deliciae meae puellae,
Quem plus illa oculis suis amabat;
Nam mellitus erat suamque norat
Ipsam tam bene quam puella matrem,
Nec sese a gremio illius mouebat,
Sed circumsiliens modo huc modo illuc
Ad solam dominam usque pipiabat.
Qui nunc it per iter tenebricosum
Illuc, unde negant redire quemquam,
At vobis male sit, malac tenebrae
Orei, quae omnia bella deuoratis;
Tam bellum mihi passerem abstulistis,
O factum male! O misere passer!
Tua nunc opera meae puellae
Flendo turgiduli rubent ocelli.

Catuli Camina, 03]





sexta-feira, 8 de janeiro de 2010

you tube un mundo


you tube un mundo i nun sei que fui feito del, por esso nun páro de l buscar; anque saba que nunca lo tornarei a achar, perciso de saber que fui feito del: queda-me, anton, l camino de la busca, esse camino de tantos arressaios i remissacos que nun chega a salir de mi, a puntos de muita beç yá nun ser capaç de çtinguir camino i caminante...


quinta-feira, 7 de janeiro de 2010

Pardalico


Pardalico, delícias de la mie nina,
cun eilha quien joga, que l pon ne l cuolho,
a quien le questuma dar la punta de l dedo
lhucitando-lo a fuortes bicadas,
quando l miu alegre deseio le gusta
de s’antregar a nun sei que jogo agradable
i pequeinho cunsuolo pa l sou delor,
para serenar, cuido you , sues fuortes calores:
pudira you, cumo eilha, jogar cuntigo
i atamar ls tristes cuidados de l’alma.

Catulo, Poemas, 02

Traduçon de Marcus Miranda



[an lhatin


Passer, deliciae meae puellae,
quicum ludere, quem in sinu tenere,
cui primum digitum dare appetenti
et acris solet incitare morsus,
cum desiderio meo nitenti
carum nescio quid lubet iocari
et solaciolum sui doloris,
credo ut tum grauis acquiescat ardor:
tecum ludere sicut ipsa possem
et tristis animi leuare curas!

Catuli Carmina, 02]





De l amor a la degradaçon


Célio, la nuossa Lésbia, aqueilha Lésbia,
essa Lésbia, la única a quien Catulo
mais do que a el mesmo i a todos ls sous amou,
agora pulas squinas i caleijas
çcasca-se-la als nietos de l magnánimo Remo.

Catulo, Poemas, 58

Traduçon de Marcus Miranda




[an lhatin

Caeli, Lesbia nostra, Lesbia illa,
illa Lesbia, quam catullus unam
plus quam se atque suos amauit omnes,
nunc in quadriuiis et angiportis
glubit magnanimi Remi nepotes.


Catuli Carmina, 58]

quarta-feira, 6 de janeiro de 2010

seinhas de amor


[poema que ten de ser lido na cuntinaçon de l poema 83, que saliu antes]



Lésbia anda siempre a dezir mal de mi i nunca se calha
a miu respeito; que you me muorra se Lésbia nun me ama.
Que seinhas tengo? porque outro tanto me passa a mi: falo mal deilha
sin parar, mas que you me muorra se nun la amo.

Catulo, Poemas, 92




[an lhatin

Lesbia mi dicit semper male nec tacet umquam
De me; Lesbia me dispeream nisi amat.
Quo igno? quia sunt totidem mea; deprecor illam
Assidue, uerum dispeream nisi amo.

Catuli Carmina, 92]




terça-feira, 5 de janeiro de 2010

Rábias que son amores

Lésbia, delantre de l sou tiu, farta-se de dezir mal de mi:
esso dá-le a aquel alfange ua grandíssema alegrie.
Cabeça de burro, nada antendes? Se se calhara sien se lhembrar de mi,
haberie sanado. Que agora grunha i me cratique,
quier dezir que nun solo se lhembra de mi, mas, l que ye bien pior,
stá anrabiada. Quier dezir, queima-se de amor i fala.

Catulo, Poemas, 83




[an lhatin

Lesbia mi praesente uiro mala plurima dicit:
Haec illi fatuo maxima laetitia est.
Mule, nihil sentis? Si nostri oblita taceret,
Sana esset: nunca quod gannit et obloquitur,
Non solum meminit, sed, quae multo acrior est res,
Irata est. Hoc est, uritur et loquitur.


Catuli Carmina, 83]



[Ber pequeinho comentairo an http://fracisconiebro.wordpress.com/]





segunda-feira, 4 de janeiro de 2010

Ódio i amo

Ódio i amo. Cumo isso fago, talbeç preguntes.
Nun sei, mas sinto que isso se passa i atermento-me.

Catulo, Poemas, 85





[an lhatin:

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.
Nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Catuli Carmina, 85]



que nun mos déixemos ir antes la nuossa beç



a cada beç que me diç quien se morriu, queda un cacho calhado al telifone: assi me dá tiempo de fazer la cuonta a l'anchura de l campo antre hoije i la sue beç; nunca naide sabe quien se bai purmeiro, que ls anhos pouco cúntan, acrecento siempre nun sei bien se pa l cunselar a el ou me prebenir a mi; i que mais dá? acrecenta siempre, l que amporta ye que nun mos déixemos ir antes la nuossa beç: nun conheço modo mais fuorte de amostrar la gana de bibir.




domingo, 3 de janeiro de 2010

hemos de chegar al anho que ben

cumo gustarie de sereno correr ls dies, ls anhos, ls caminos, sien la spuora de las preguntas, la eignoráncia a la frol de la piel: quien fura sabido de las cousas pequeinhas, sien amportança para abrir telejornales ou merecer ua sola lhinha de ls jornales! cumo tal l modo sereno cumo me deziste: bien cierto que hemos de chegar al anho que ben, nun bés que l purmeiro die de l anho yá bai quaije passado? i aquercenteste: l restro, nun fagas caso, son delores que mos manténen bibos.


sábado, 2 de janeiro de 2010

bózian tan alto ls dies



cul passar de ls anhos, deste-te de cuonta de que tamien se fúrun morrendo ls diuses, i que todo camina pa la soledade sin fin, puis ye esse l çtino de quien se squece; bózian tan alto ls dies, que naide oube las falas que chúben pul tiempo lhargo i s'ancóstan al pedamiego de las cousas hounestas que quaije naide dá por eilhas; assi i todo hai que cuntinar, sereno cumo l aire que nunca para de passar i naide diç de sue eisséncia pa la bida, alhenos al demudar de ls anhos, l própio Eiolo yá squecido an sou lhapo; l tiempo bai fazendo amportante l que amportança nun ten, cumo se la scuma de la crista fura la óndia i l abanar de ls galhos al aire fura mais que ls própios galhos, i a cada cachico hai que ancarreirar uolhos i sentidos, nun se pérdan an caleijas sien salida; quando te sentires perdido, relhembra ls caminos an que puodas sentir tues pisagadas i nada mais se oube para alhá d'algun páixaro nas silbeiras de la borda i las formigas cuntínan an sou carreiron de silenço i çubiaço; a cada die tenes que t'afazer a tornar a la eisséncia de las cousas i a las cousas eissenciales, para alhá de todo l que te bai anchindo ls dies, ls stantes i ls blogues, agarrando l saber pula raíç adonde naide bota ls uolhos, naquel sereno de todo l que solo bibe de l que bal la pena i mos trai até nós mesmos a cada beç - i son tantas las bezes - que mos perdemos.