sexta-feira, 23 de julho de 2010

diário 58

sabes, recortemos la figueira toda, quedou menos rodrosa, talbeç nien deia figos astanho, mas ha de crecer i tornar al que era, anque talbeç yá acá nun steia para ber: bien bés, persigue-me esta manha de cuidar que l mundo se me acaba un die destes, inda porriba de agarrar ua stafa que andube trés dies sien aguantar ls renhones; daba figos mui buonos, muita carga deilhes fui a bender pa l Naso i pa la raia i por esso yá mal ls podie ber delantre, mas éran buonos ls figos bien al alrobés de las brebas que habie que tener cuidado cun eilhas, las almanechas, que dában cuonta de ls beiços i se ponien mui anchados i sfuiras... nien te cunto; ye salagre la lheinha de figueira, anque tubo fuorça bastante para aguantar la cuorda de Judas que traiçones adondequiera se cólgan; quando tornar a dar figos bastantes talbeç yá nien fágades aqueilhes rosairos de figos secos, secos al sol i acabados de cunserbar andrento l forno apuis l pan: yá nien pulas madrugadas ides a percisar deilhes, que muito modo teneis de bos zayunar i figos secos nunca ende son chamados, nien tenereis de salir de casa inda cun de nuite, cumo muita beç me passou, solo cun dous figos ne l bolso i tornar a casa yá mais acerca de la cena que de l jantar; has de ir a ber cumo quedou la figueira recortada i renobada, talbeç le quergas sacar uns retratos i apuis acumparar deiqui a uns anhos quando yá you nun te podir ir a ajudar a apanhar ls figos: saber que comerás un por mi i que te bai a saber bien, esso me bonda i me faç benir cuçpinha a la boca.

Sem comentários: