quinta-feira, 16 de dezembro de 2010

Araújo



La barraca de l Araújo stá buolta a todos ls aires. Ten paredes de palo i un telhado de sacos de papel. L aire entra por todas las frinchas a fazer l sou saludo questumado - i las boteiras son mui curjidosas. A ua squina, l catre; noutra, l lhume. I anriba dua arca, dues malgas, un garfo i ua garrafa. Que simples i probe l bibir de l Araújo!
Del, solo la mai. Stá loinge i pide l sustento del.
De la barraca del, beio plantaformas cun material, filos, cabos, gruas i homes.
Oubo todos ls rugidos. Çtingo bien ls martelheiros ne ls tunes.
Fui naqueilhes i noutros que l Araújo trabalhou quatro anhos.
Agora, stá eiqui al miu lhado, nesta barraca eimunda.
Stá a tossir, a tossir, a tossir...
Nien las máquinas, nien las plantaformas, nien ls buracos lo sínten.
Ls antigos cumpanheiros de trabalho del tamien nó!
Las Cumpanhies, que le maçcórun ls boches, tamien nun dan por el!
Alguns amos, quando ls animales de casa yá nun sírben arríman-los a ua squina, mas dan-le de quemer até que se muorran.
Pa l Araújo, nun hai essa piadade.
I nun ye la piadade que le ye debida, mas la justícia.
Morre-te debrebe, mártere Araújo...
Mira que las fuolhas ampécan-se a caier.
Nun tengas rábia.
Cristo ha de te abraçar, antes i apuis de la tue muorte.