sexta-feira, 16 de novembro de 2007

Salmos (007)


Lhamentaçon que Dabide cantou al Senhor,
a perpósito de las las palabras de Cuxe, l benjaminita


Senhor, miu Dius, an ti cunfio;
lhibra-me de todos ls que me persíguen i salba-me.
Para que nun me rapínhen, cumo l lhion,
i me spartícen, sin que naide me puoda baler.


Senhor, miu Dius, se you fiç algun mal,
se hai anjustiça an mies manos,
se paguei cun mal al que staba an paç cumigo
(i al alrobés poupei l que me oupremie sen rezon),
ende, que l einemigo baia atrás de mi i me agarre;
i ancanque an tierra la mie bida,
i oubrigue la mie glória a morar ne l puolo.


Albanta-te, Senhor, an tue rábia,
i faç-le frente a la rábia de ls mius einemigos
i sperta para mi, i manda la senténcia.
Assi te ha de arrodiar l juntouro de ls pobos,
i de la tue altura ben a mandar nel.


L senhor fazerá juízo als pobos;
l Senhor junga-me cunsante l miu dreito
i cunsante l’einocéncia que hai an mi.
Acaba cula maldade de ímpios,
mas cunfirma ls que son justos,
tu, á Dius Justo,
que porbas ls coraçones i ls renhones.


La mie porteçon stá an Dius,
que salba ls que ténen coraçon sincero.
Dius ye un justo juiç,
que, a qualquiera altura, se puode anrabiar.
Se nun se cumbertir,
ha de aguçar la spada,
armar l arco i apuntar la frecha:
contra el purparou armas mortales,
de las sues frechas faç tiçones a arder.


Mirai que stá cun delores de maldade
amprenhou de trabalhos i bai a parir mintiras.
Yá scabou un poço mui fondo
mas fui el que se caiu ne l galaton que fizo.
La maldade del cairá-le anriba la cabeça
i la sue bioléncia abaixará pa anriba la miolheira.


Lhoubarei al Senhor cunsante la sue justícia
i cantarei al nome de Senhor, l Antíssemo.


Sem comentários: