sábado, 10 de março de 2012

l puolo que s'agarra a las risas


son agres las horas
an que te buscas
derriado de preguntas
i nada dízen las palabras
respiro de diuses
que nunca fúrun justos

muito custa a sacudir l puolo
que s'agarra a las risas
afeitas a camas de silenço
pouso ls uolhos anriba ls dies antigos
andebles quédan ls passos
i ouxados flúren ls suonhos

quier l poema fazer de cuonta
que la muorte nun chegou
a benir ne l ajuntar de ls cacos
ha de cun márcio benir la primabera
han de nacer nuobas pítulas
mas nun s'acende l berde nas rabeiras




Sem comentários: