quinta-feira, 4 de fevereiro de 2010

diário 35

tenerie mius catorze anhos, yá bés quando fui que este més bou para uitenta i seis, i era die de cunselada: un tiu mandou-me a bender dues caixas de gorazes i you fui por esses pobicos cula burra, mas nien sequiera un bendi; cobrei l ayuno de l die cun uns nabos que roubei i éran cumo cabeças; l friu era tanto que yá nun sabie adonde habie de meter las manos, l saiote de lhana meio gilado, mas l miu porblema era parar de chorar, puis bie las lhégrimas tamien se me íban a ancarambelar; apuis, l tiu de ls gorazes, cuitado, tamien a spera que bendisse algo, alhá me dou dous peixes cumo paga, lhebei-los para casa i comimos-los adequis de l Natal: de cada beç que me lhembro destas cousas, até relouco.

Sem comentários: