quinta-feira, 13 de março de 2008

Paisaige 20



De uitenta i quantro anhos screbiu Cícero l sou lhibro De la Belheç, el mesmo l diç. Bai-se ancarreirando pulas palabras, quelobreiras pa se zbiáren de l delores i de ls calhos de l tiempo, assi nun çcutimiento sereno cumo quien bai de camino, dun modo que nun chega a parte nanhue. Por esso, diç que fui la scrita desse lhibro que le arrincou todos ls zgustos de la belheç, i inda porriba se la fizo doce i alegre: era esse Cícero tan grande scritor cumo mintiroso. La scrita dun lhibro nun le trai la felcidade a naide nin arrinca zgustos, cuido que muito menos a un bielho: la felcidade - ó l que fur - mais passa pa l lhibro do que sal del. Stou-lo mesmo a ber, al Cícero, a spurmentar las doutrinas de ls stoicos, mais ne l papiro ou pergamino que na vila. Por mi, farto-me de screbir subre la belheç anquanto nun fur mui bielho: ende, se para alhá bencir, tenerei de la bibir, i talbeç seia melhor gastar ls botones de l cumputador cun outros dedos i a ancasar outras casas.


Sem comentários: